____________________________________

Ahir, i com cada dia, els mestres i les mestres acaronàvem la criatura que plorava al pati perquè havia patit una injustícia.

Ahir, i com cada dia, els mestres i les mestres ensenyàvem a les criatures el valor de la paraula per començar a resoldre els conflictes.

Ahir, i com cada dia, maldàvem per construir, des de cada escola i des de cada moment, un món més just, més equitatiu, més solidari, més de tots, on cadascú se sabés subjecte actiu d’aquesta construcció, paleta i arquitecte del seu present i del seu futur i amb l’actitud de posar la seva feina, per petita que sigui, al servei dels altres.

Ahir, i com cada dia, treballàvem per donar sentit al present i per esperar confiadament en el futur.

Ahir, i com cada dia, estimàvem cada criatura i la sabem única i amb capacitat de créixer i de ser encara millor que en el millor dels nostres somnis.

Ahir, una banda criminal va voler cremar tots els nostres esforços.

Des d’aquestes jornades, convocades al voltant de la força humanitzadora de la conversa, volem proclamar la nostra solidaritat més intensa amb totes les víctimes, amb totes aquelles persones que trobarem a faltar en aquest projecte col·lectiu on tots ens sentim compromesos.

I volem proclamar la nostra condemna contra una colla d’assassins que amaguen els seus actes criminals sota un seguit de paraules que han pervertit i que ens toca a nosaltres, amb el nostre treball i amb el nostre esforç, tornar a dignificar.

I tot això perquè som mestres, perquè estimem cada criatura, perquè veiem que cadascuna és un present esplèndid i un futur esperançador que ningú té dret a robar-nos i que no ens deixarem robar.