Taula 8: Espai de
relació amb els mitjans de comunicació i tecnològics (cap a una nova escola)
Com ja hem
dit en altres jornades (http://esc3-12.pangea.org/2jornades/docs_taules.htm), quan ens
plantegem què s'ha d'aprendre a les escoles 3-12 en relació a les tecnologies
de la informació i de la comunicació, o més ben dit, en relació a l’Educació en Comunicació i Gestió de la
Informació, ens referim a l’espai d’aprenentatge delimitat pels següents
tres eixos: el d’aprendre de, el
d’aprendre amb, i el d’aprendre per a. I per tant, recolzem:
·
Una formació intrínseca en Educació en
Comunicació i Gestió de la Informació, centrada en la lectura, l’anàlisi i la
producció, i la cerca, el processament, l'anàlisi, la interpretació i l'ús.
·
Un ús quotidià, equilibrat, ètic i
crític de les tecnologies implicades, enteses com a eina de suport a qualsevol
aprenentatge.
·
Una formació de caire actitudinal,
basada en l’anàlisi i la reflexió, i centrada en el desenvolupament de
l’esperit crític.
La
digitalització de les imatges ha permès tant una millora en la seva qualitat i
per tant una millor representació de la realitat, com un increment en la
possibilitat del seu tractament i modificació, com una gran facilitat de
transferència, sense límits d’espai i de temps.
Per aquest
motiu i altres, cada vegada apareixen més entorns exclusivament visuals (malauradament sense alternatives
textuals), així com “implementacions” digitals de gairebé tota la realitat que
ens envolta (treball, oci, estudi, vida quotidiana, etc.).
A l’àmbit de
l’escola 3-12 s’observa una tendència a suplir la realitat per imatges.
Llibres, vídeos, cdrom, webs…, tot és útil, en algun moment, per veure-hi i per
fer coses, però…, i la realitat?
Les imatges
poden exercir una funció de suport, d’aclariment, de distracció o de soroll en la comunicació, d’exemplificació,
de farciment, de la facilitació de la comprensió d’una situació o un concepte,
de visualització, de representació gràfica mediadora de la representació
mental, poden ser irrellevants o redundants, poden exercir de pont entre el
concret i l’abstracte…
Fàcilment estarem
d’acord que en els entorns educatius és important que les imatges siguin una
correspondència entre la representació i allò que representen, o sigui, posin
en relació una expressió i un contingut, exercint una funció semiòtica.
Però, quina
funció exerceixen les imatges als multimèdia i als webs educatius?
Possiblement
no és gaire adequat substituir la realitat per representacion gràfiques o
visuals, encara de sigui en 3D, de la mateixa manera que tampoc ho és que les
activitats, les manipulacions i les experimentacions, s’hagin de substituir per
simulacions o entorns virtuals, sempre que sigui possible realitzar-les de
forma vivencial.
I podem
preguntar-nos, quina funció tenen els programes informàtics que fan servir les
imatges de regletes, àbacs, geoplans, blocs lògics, tangrams, polígons o
políedres? Són un segon pas? Són una introducció? Son una substitució?
I què passa
amb els reportatges d’animals? Substitueixen les granges i el zoològic?
Les fruites,
són al camp i al mercat o als vídeos o DVD que podem passar a classe?
Vídeos,
aplicacions informàtiques, multimèdies, materials en línia, DVD…, sí a tot,
però sense detriment del partir i de l’anar a parar la realitat sempre que
sigui possible.
“La importància
actual dels mitjans de comunicació en la vida, la visió del món que ens
mostren, tant des dels aspectes periodístic (informatius…), com dramàtics
(pel·lícules, dibuixos animats, telesèries…), els converteixen en una de les
principals fonts de coneixement pels nostres nois i noies i cal plantejar-se
una intervenció educativa generalista destinada a tota la població escolar
obligatòria….”
“….
Tanmateix, sovint ens trobem amb les mateixes dificultats: l’escassa o nul·la
formació del professorat, l’escàs interès en portar a terme propostes
pràctiques, la por a una tecnologia bàsica….”
“…És urgent
que l’escola generalista es plantegi com educar als alumnes en el coneixement,
crítica i domini dels principals mitjans amb els que la societat es comunica i
interactua. No és aquest un dels principals objectius de l’escola?, què passa
amb els alumnes si l’escola no els prepara per entendre i dominar els
principals codis de comunicació de la societat en que viuen?”
Extret de: COROMINAS, 1999.
3.
La Formació del Professorat en l’Educació en
Comunicació
Una formació global del professorat en el camp de
l'Educació en Comunicació és clau si volem que aquesta s'abordi des d'una
perspectiva total i no tant sols parcialment. La formació en comunicació del
professorat hauria de situar-se en un punt equidistant entre:
·
La formació tècnica: coneixement de la tecnologia
que utilitzen els mitjans.
·
La formació expressiva: domini dels llenguatges
mediàtics (audiovisual, etc.)
·
La formació didàctica: coneixement de la pedagogia en i amb
els mitjans.
·
La formació crítica: aplicació de l'anàlisi crítica
del contingut i de la imatge.
La formació
que podríem anomenar eix
tècnico-expressiu ha estat desenvolupada en els plans de formació En canvi,
altres aspectes, com serien
l'aplicació didàctica dels mitjans de comunicació i l'anàlisi crítica (del
discurs i de la imatge) hi queden menys desenvolupats. Caldria, doncs, posar
més èmfasi en aspectes de la formació permanent del professorat relacionats amb
l'eix didàctico-crític.
Roser Batllori, Agustí Corominas, Francesc-Josep Deó,
Jordi Quintana
Març 2003
COROMINAS, Agustí.
(1999). Modelos y medios de comunicación
de masas. Una propuesta de educación
en valores. Bilbao: Desclée.
DEÓ, Francesc-Josep.
[En línia]. “L’Educació en Comunicació a la LOGSE. D’on venim i cap on
`podem´anar”. En: Aulamedia, Trobada
2003. El futur de l'Educació en Comunicació.
<http://www.aulamedia.org/fdeo.htm>. [Consulta, 15 de març de 2003].
QUINTANA, Jordi.
(2000). "Materiales multimedia para la educación. Criterios de
selección". Maestros, nº 15-16,
vol. 6, p. 66- 69 (Lima, Perú).