21 i 22 de març del 2003...
La comunicació és un element bàsic del desenvolupament de la persona. En comunicar-nos establim contacte amb la realitat exterior a nosaltres, amb el nostre entorn. La comunicació produeix un intercanvi, una anada i tornada, una mena de dialèctica que aporta informació i coneixement i estimula noves comunicacions amb l’exterior
Per la comunicació arribem a tenir alguna cosa en comú, a causa de l’intercanvi que hem establert, s’ha produït un transvasament. Si aquest no existeix, és que la comunicació no s’ha produït. Compartir diverses persones una informació i un coneixement, “comuns”, dóna lloc a l’existència d’una comunitat entre elles. Comunitat que és la base per aprendre a conviure
… la vida d’aula ha d’ésser una constant
incitació a participar en la comunicació del coneixement, en la col·laboració,
i en la reciprocitat de sentiments.
Dit d’una altra manera, es tracta de
planificar les situacions que configuren la vida d’aula i de l’escola de tal
manera que l’experiència de conviure, compartint actuacions, projectes, sabers
i emocions sigui la base per construir el coneixement
Crear
un bon context comunicatiu equival a crear un bon context d’aprenentatge.
L’intercanvi, la contrastació entre maneres de fer, coneixements o perspectives
diferents ajuda a crear un clima de col·laboració i ajuda que defineix l’aula
com un espai de comunicació
En aquests tres escenaris [aula, escola, territori], es produeixen tensions entre els diferents agents que en formen part i interactuen. Tensions que són fruit, en ocasions de la distància entre com és la realitat i el que cadascú de nosaltres voldria que fos o, en altre, de les diferents opcions i percepcions que cadascun dels agents té de l’escola i les seves finalitats més generals
·
Exposicions d’experiències d’aula
·
Reflexions i debat sobre el contingut
de la taula tot relacionant-ho amb l’experiència exposada
·
Experimentació de tècniques de
comunicació grupal
Per treballar els dos primers punts la
taula es dividirà en dos subgrups: taules 3A i 3B. La posada en comú del
treball de les taules així com l’experimentació de les tècniques es durà a
terme conjuntament amb tots els participants.
2ª part
Taules 3A i 3B: grups de treball
Com ens condiciona l’organització de
l’aula? Com es pot aprofitar?
·
Espai: característiques, distribució
·
Organització de l’alumnat: grups, responsabilitats…
·
Metodologia/estratègies d’ensenyament
·
Elements organitzatius del centre
(organització del professorat,
organització dels alumnes, projectes...)
Quins són? Quin paper tenen les
expectatives, les actituds, les emocions?
·
Estils aprenentatge
·
Estils ensenyament
·
Papers socials, escolars del
professorat i de l’alumnat: relacions de poder, jerarquia de sabers, de
responsabilitats, d’autoritat…
·
Relació entre cultures dominants, dominades…
·
Relacions entre gèneres
·
Relacions entre classes socials
·
Relacions triangulars:
mestre/infant/família
Situacions aparegudes/Problemàtiques que han sorgit/Repercussions/Resolucions dels conflictes/Vies d’acció possibles
1ª part
Continuació dels grups de treball per
taules 3A i 3B
2ª part
Posada en comú conjunta dels grups de
treball de les dues taules 3A i 3B.
1ª part
Interrelació dels temes tractats.
Aspectes més rellevants. Síntesi i aportacions de la taula 3.
2ª part
Pràctica de tècniques de comunicació
grupal.