RESUM DE LES PRIMERES REFLEXIONS DE LES TAULES
Entenem
el creixement personal com el
desenvolupament harmònic de totes les potencialitats que té la persona:
cognitives, afectives i socials. Aquest creixement comporta un procés continuat
al llarg de tota la vida, cap a una veritable humanització. “Si volem fer
créixer els infants com a persones, també ho hem de fer nosaltres.”
Si
ens plantegem el desenvolupament de la persona estem innovant la vida personal
i social, som conscients que fem una educació innovadora i que trobarem
resistències; però això lluny d’aturar-nos, ens motiva, volem ser innovadors i
trobar-nos aquí ens dóna força, perquè és una forma d’acompanyament davant de
la incertesa que ens envolta.
El
sistema de valors està tot capgirat i, més que mai, els infants tenen dret a
trobar una escola acollidora, democràtica,
oberta, inclusiva , on el
compartir les diferents formes de pensar, de sentir, d’actuar i de
relacionar-se, sigui l’eix dels seus
aprenentatges i provoqui el creixement
personal de tots els membres de la comunitat.
Considerem
la institució escolar com una comunitat d’aprenentatge oberta, on totes les
persones involucrades en l’educació aprenem amb els altres. Si partim d’aquesta
idea se’ns confecciona una xarxa amb múltiples i diversos nusos, on les
persones som el centre de la comunitat, el diàleg, les relacions són una eina
d’aprenentatge i els mestres, alumnes i famílies som els que construïm la
bastida i omplim de contingut l’edifici.
I com hauria de ser l’espai escolar per tal que en ell es generi un coneixement personal, col·lectiu a l’hora que un coneixement significatiu, transformador i crític?
Entre moltes altres coses, ha de facilitar el compartir les idees, ha de demostrar als nens i les nens que el
que ens importa és saber què pensen, i que aconseguir el benestar de tots i
totes els implicats és una fita de la nostra feina. Busquem entendre l’altre i si fem una intervenció en la línia de
crear xarxes de comunicació i relació el procés d’ensenyament-aprenentage
adquireix un veritable sentit.
Les competències i
habilitats socials i de comunicació s’han de treballar a l’aula amb la
participació activa de les famílies. S’ha de partir de relacions reals de
l’aula amb empatia, tolerància i respecte, intentant incloure totes les
intel·ligències inter i intrapersonals. Per motivar l’aula són importants el
factor sorpresa, els grups reduïts, sense dependència dels llibres de text. El
rol docent implica respecte de l’asimetria de papers, i es necessita
flexibilitat organitzativa i de material. Per treballar la diversitat
d’emocions es necessiten espais temporals i treball en equip, formació
específica i recursos orientats a la comunicació i les emocions. Les
diferències culturals són menys importants que les relacions socio-econòmiques,
i és crucial la relació amb les famílies.
Proposem
una escola inclusiva, oberta a les famílies i l’entorn, amb recursos humans i
materials suficients, amb un treball d’habilitats socials i comunicatives com a
eix transversal dins del projecte educatiu.
Pel
que fa al mestre/a demanem més possibilitats de millorament professional,
creació d’espais i recursos per a la comunicació i les emocions i la
possibilitat de tractaments específics per a cada alumne.
TAULA 4.- ESPAI DE
COL·LABORACIÓ I COOPERACIÓ, FER DE MESTR@
La taula
de debat ha organitzat al voltant de tres eixos: la formació , la col·laboració
i les actituds. Després del treball realitat les idees claus són:
Sobre
formació
Les
escoles han de decidir la seva pròpia formació amb el compromís de la majoria del
claustre. La formació ha de facilitar que el professorat se senti bé amb si
mateix i amb els seus companys, la qual cosa farà que la seva actitud a l’aula i en el conjunt de l’escola esdevingui
més positiva.
La col·laboració
entre el professorat és necessària
perquè et fa replantejar la pròpia tasca docent.
Malgrat les
limitacions que trobem per a col·laborar (temps, feina, organització
d’escola...) cal construir o trobar espais
de col·laboració i crear una
actitud oberta que faciliti el desenvolupament professional i personal del
professorat.
L’escola no pot viure
aïllada. S’han de crear xarxes
per compartir amb altres escoles i la comunitat.
És fonamental que hi
hagi un equip dinamitzador dins l’escola que sàpiga aprofitar el millor de cadascú
implicant-lo en la tasca comú.
Treballar
de forma col·laborativa ajuda a
desangoixar-se.
Tal i com ens han explicat
des de l’experiència de les Comunitats d’Aprenentatge, desitgem portar a les
escoles la Fase del Somni. Volem i podem somiar projectes perquè desitgem
canviar coses que no ens satisfan. L’escola no és un espai neutre, ha d’estar
compromesa amb la idea de justícia.
Sovint ens trobem
amb dificultats i limitacions en la gestió de les relacions que impliquen
aquests projectes comunitaris, però no ens podem instal·lar en la cultura del
“plany” i per això ens cal desplegar un seguit d’actituds que afavoreixin les
interaccions igualitàries (confiança, escolta activa, obertura, ...), i generin
una cultura transformadora de la realitat social, que cal construir en xarxa.
Tant, o més important que la seva
realització, és el somni en sí mateix.
Perquè això sigui
possible necessitem del regal de la comunicació i del compartir el complex i
ric món de les emocions.
Ø Que les relacions
entre els centres i l’administració educativa NECESITEN MILLORAR ho demostra
algunes respostes a les situacions que sovintegen:
o
La inhibició
o
La dilació
o
L’autoritarisme
o
La negació del problema
En resum el model
administratiu i també la seva gestió genera un nombre important d’emocions
negatives: frustració, ràbia, sentir-se ignorat, ansietat.
PROPOSEM definir un model de l’administració i de gestió que en la relació amb el centre afavoreixi el concepte “QUE TOTS HI PODEM GUANYAR”
Ø Cal
reforçar el concepte de comunitat educativa amb reconeixement efectiu dels
representants del centre de respecte a la seva autonomia i respectant els seus
propis ritmes i temps
Ø Rebutgem
el model definit per la LOCE que només farà que agreujar la marginació dels
centre i de la comunitat educativa
Ø Cal
donar respostes des dels centres amb una visió col·lectiva de compartir
objectius comuns.
La relació de
l’escola amb els altres agents educadors forma part d’una concepció que va molt
més enllà d’una voluntat del propi centre d’obrir-se. Es necessita pensar en
clau d’un nou centre educatiu que no es pot entendre sense el seu voltant,
sense el seu territori. Per això cal actuar en xarxa com a factor de qualitat,
complementarietat, corresponsabilitat de tots els agents educatius a fi de
gestionar aquest espai intra-serveis a les persones.
La
societat del coneixement i de la informació porta importants canvis educatius
dels que destaquem:
-
Necessitat d’un canvi en el model escolar en
el que s’integrin els potencials dels diferents mitjans de comunicació.
-
Integrar en els currículums escolars
l’educació en la comunicació.
-
La necessitat de nous espais escolars que
permetin tan els diferents grups d’aprenentatge com l’adaptació a les noves
necessitats
-
En aquest sentit destacar la importància de
la biblioteca/mediateca escolar com a base documental de l’escola i de la
mediateca d’aula com a base pel treball en projectes.
-
Reivindicar la figura del gestor de la
informació a l’escola.
-
Un canvi d’escola: l’escola perd sentit com
tancada en ella mateixa i ha de plantejar-se l’apertura i cooperació amb altres
agents educatius ( pares, televisió, cooperació amb altres escoles, connexió
amb diferents fons documentals....)
En el
conjunt d’experiències presentades a la taula s’ha constatat que en aquest
àmbit hi ha un gran camí recorregut. Globalment veiem que, per una bona cooperació
entre mestres i centres, s’haurien de donar unes condicions:
1.- Cultura de treball en equip i maneres
d’ensenyar i aprendre obertes i flexibles.
2.- Una necessitat i voluntat de coordinar
aspectes de la vida educativa diària grans.
3.- Les escoles
petites, d’una línia aproximadament, faciliten la comunicació dins de la pròpia
escola així com la necessitat de coordinar-se entre altres escoles.
4.- Demanem una administració no impositiva
i que, en canvi, faciliti les iniciatives que es creen dins de cada zona.
5.- El volum de feina que reporta un
treball de cooperació no ha de ser feina afegida sinó un element més dins de la
dinàmica de les escoles.
6.- Sempre hi hauria d’haver un element
dinamitzador i canalitzador que seria bo que fos extern a les pròpies escoles
tot aprofitant serveis ja existents: CRP, tècnics de districte, assessors,
inspectors...
La cooperació i coordinació ens ajuda a
augmentar la qualitat dels nostres centres en temes com: gestió, innovació
pedagògica, optimització de recursos...és una necessitat que tenim i que hem de
fer possible.
La veritable competència entre
l’ensenyament públic passa per la unió d’esforços i el treball en comú.