Aclariments conceptuals
· La informació és un conjunt de dades ordenades, sovint amb una intenció concreta, que es pot mostrar, emetre o transmetre. És un producte, és la forma tangible i comunicable del coneixement. La informació és concreta, és un conjunt de accessibles pels sentits. La informació es transmet.
· El coneixement és l'assimilació i integració personal de la informació rebuda o localitzada, i per tant el construeix cada persona amb la seva activitat i interacció amb els altres i l'entorn. És un procés constructiu de la informació, que permet atorgar-li significats. El coneixement és simbòlic, és una representació. El coneixement es construeix.
Conclusions de les experiències
La importància de la biblioteca, tant com a promotora del gust per a la lectura, com a font d'informació. En aquest sentit la biblioteca hauria d'esdevenir el nucli dels aprenentatges escolars.
Aprendre és un procés que requereix motivació, implicació, clima de classe, treball cooperatiu..., i una nova manera d'avaluar.
L'avaluació ha de ser coherent amb la metodologia i estar destinada, entre altres motius, a saber que la informació s'ha integrat com a coneixement. A l'educació infantil ha de basar-se amb l'observació i el diàleg, i a nivells superiors ha de plantejar qüestions obertes i d'ús, aplicació i transferència, que portin a prendre decisions i comunicar estratègies d'organització.
És fonamental l'existència d'espais, de moments de reflexió cognitiva en els que l'alumnat reflexioni, de forma guiada, sobre allò que ha après, com ho ha après, perquè, etc. Aquesta reflexió cognitiva és una element fonamental en la construcció del coneixement i en la consolidació dels aprenentatges.
Les tecnologies de la informació i la comunicació són recursos que col·laboren en els processos de mediació, i que de ser eines excepcionals, han d'anar integrant-se als currículums i a les pràctiques educatives.
El clima de classe és fonamental pels aprenentatges i en aquest sentit la mediació del professorat ha d'estar recolzada en l'afectivitat, l'atenció, l'escolta de l'alumnat, la confiança, l'afecte, etc.
Conclusions del debat per grups
El professorat, de qualsevol nivell o àrea, és el responsable d'ensenyar a l'alumnat a tractar informació, de manera global i contextualitzada en les àrees curriculars i l'entorn, tot afavorint diferents tipus de mediacions (personals, contextuals i instrumentals), ja que l'essència dels aprenentatges rau en la mediació i en la interacció (amb els continguts, amb el professorat, amb els companys i companyes, i amb el context i l'entorn).
La importància de la planificació consensuada a nivell de claustre de centre, de la planificació i seqüenciació, al llarg de l'etapa educativa, dels continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) del tractament de la informació, així com del seu treball, seguiment, acompanyament i avaluació.
Cal ensenyar a l'alumnat a ser crític amb la informació.
Donat que els centres escolars i el propi professorat ja no són els únics que ensenyen a l'alumnat, cal replantejar el sentit del centre i el paper del professorat.
El treball de les estratègies d'aprenentatge, la importància de la biblioteca, el recurs dels agrupaments flexibles, etc., són coses que s'han de plantejar tots els claustres, tenint en compte que "és millor tenir el cap ben fet, que no ben ple".
La motivació, el coneixement, recolzament i enllaç amb coneixements previs, la funcionalitat dels aprenentatges, la seva vivenciació, l'expressió, el posar en situació de fer, etc., són actituds i estratègies potenciadores de la transformació de la informació en coneixement.
Les tecnologies de la informació i la comunicació són una valuosa eina per a tot l'alumnat, i de manera especial amb el que té necessitats educatives.