Taula 4 A l'escola aprenem junts
0) Resum sintètic de la mecànica de treball del grup. Valoració resumida de l'organització, participació, etc.
Es va dividir el tema en dos apartats: el treball en grup a les aules, que es va treballar el divendres, i competència social, educació emocional, gestió del funcionament de l'aula, que es va treballar el dissabte.
Ambdós apartats es van plantejar a partir de les experiències aportades pels centres i posteriorment de la discussió en petits grups. En els dos casos, al final es va fer una posada en comú. Amb aquesta metodologia es va garantir la participació de tothom i la riquesa del debat.
1) Contingut treballat a les jornades
- El treball en grup a les aules
Es planteja la necessitat que aquest tipus de treball parteixi de l'equip de mestres i que es porti a terme un treball previ en el Claustre: pot ser interessant treballar les habilitats socials entre els mestres abans de portar-les a la pràctica amb els alumnes.
Es veu clar que per a la millor implantació del treball cooperatiu, cal començar a poc a poc, des de l'etapa d'Educació Infantil, i anar ampliant l'experiència a altres membres de la comunitat educativa. Cal arribar a transmetre la il·lusió pel treball en grup. També es parla d'aprofitar les TIC per al treball cooperatiu virtual, tant dels mestres com dels alumnes.
Pel que fa al treball en grup dels alumnes es creu més adient organitzar els grups heterogenis, tot contemplant la possibilitat, quan es pugui, de barrejar grans i petits. Els diferents tipus d'agrupaments aniran en funció dels objectius.
Es ressalta la importància del treball en equip on cadascú és responsable del què aprenen tots, encara que no tots aprenguin el mateix: ensenyar a un altre no és perdre el temps.
Cal tenir en compte que el treball en grup es pot fer sempre, que no calen grans projectes. Es veu important la posada en comú dels petits grups quan han acabat una tasca, l'intercanvi que porten a terme els alumnes dins de cada grup i entre els grups, l'autoavaluació. Sempre que sigui possible es considera millor que siguin els mateixos alumnes els qui s'organitzin, que arribin a protagonitzar processos de treball en petits grups. Sobretot es veu important que cadascú en el grup se senti important, valorat i que sigui capaç de valorar als altres.
- Competència social, educació emocional, gestió del funcionament de l'aula
Igual que en l'apartat anterior, per a treballar aquests temes a les aules es veu molt important la implicació del Claustre i de cadascú com a persona i com a mestre. De la mateixa manera, es veu convenient anar introduint-los a poc a poc: començar per un grup o per un cicle i anar-los estenent a mesura que es pugui.
L'equip directiu ha de ser un element dinamitzador fonamental i ha de permetre crear un ambient d'escola adequat: tots els mestres han de poder actuar amb tots els alumnes del centre.
Per a poder realitzar aquest treball cal que hi hagi una base teòrica molt clara; és necessari donar formació a tots els membres del Claustre i és convenient la col·laboració dels experts (Universitats, EAPs...) S'ha d'afavorir la creació de situacions en el centre que permetin el treball emocional, el debat i la reflexió.
La Competència Social es pot tenir en compte mentre es treballa qualsevol aprenentatge. Es pot treballar equilibradament la Competència Social, els valors, els sentiments, lligant-ho al treball en equip.
Quan es comença a treballar la Competència Social, en ocasions va bé partir d'un programa tancat, que ajudi a obrir camí i a vèncer la inseguretat del propi mestre davant un nou projecte; però cal que després es vagi adequant a les característiques pròpies del centre i de cada docent. Cal tenir present també, que no es veuen uns resultats immediats i que, per a dur a terme un treball efectiu és imprescindible que el tutor o la tutora faci un treball sistemàtic amb els seus alumnes.
És convenient prendre consciència que la nostra societat ens aboca a canvis molt ràpids. Cal fer servir estratègies i competències socials per adaptar-se als canvis. Menys competències bàsiques i més competències emocionals; que a la vegada tenen conseqüències directes sobre la dinàmica de la classe i el procés d'aprenentatge dels alumnes.
En el treball directe amb els alumnes s'ha de potenciar l'expressió emocional a l'aula, en qualsevol moment oportú, i reflexionar sobre la pròpia acció: sentiments, conseqüències... Hem de conèixer les dificultats i limitacions pròpies amb ànim de superar-les i aprendre. Així mateix, hem d'acceptar i respectar els altres en la seva individualitat, consensuant pautes per a la convivència. Hem d'ajudar als alumnes a "transformar" les expressions/vivències negatives en positives o amb possibilitat de ser resoltes.
2) Propostes concretes elaborades i consensuades.
-
L'ideal seria que dins la línia d'escola es contemplés el treball cooperatiu
des de P-3 fins a 6è.
- L'educació
socio-emocional millora la salut escolar, tant dels mestres com dels alumnes.
Això va a favor, alhora, dels resultats acadèmics.
3) Elements de desacord o sobre els quals cal aprofundir
-
Ni el treball en grup a les aules, ni l'educació socioemocional es poden imposar.
- Hem de respectar
diferents graus d'implicació en aquest tipus de treball per part del mestre.
- Vèncer la
inèrcia dels mestres (treball individual i classe magistral) i la seva pròpia
inseguretat davant les propostes innovadores.
- La manca
de temps pot arribar a interferir de manera important en la preparació de les
sessions.
- La manca
de recursos materials: biblioteca, informàtica...
4) Altres aspectes que puguin ser interessants de recollir
Es veu la necessitat de crear espais i temps de reflexió distesa en els Claustres, però també espais d'anàlisi del funcionament, de l'organització i de l'abordatge de les tasques en grup que fem als centres.
Per una altra part, es comenta que cal potenciar l'autoestima dels mestres. Donar a conèixer el què es fa de manera que permeti la valoració de la nostra professió entre nosaltres mateixos i també socialment.
Es creu important la relació amb les famílies; cal que estiguin informades del què es pretén amb el treball cooperatiu i així poder col·laborar amb la filosofia del centre.
Es planteja la conveniència d'una nova concepció d'espais i horaris.
Es veu que cal potenciar el funcionament de l'escola de mares i pares.