III JORNADES ESCOLES 3 – 12
CONCLUSIONS DE LA TAULA DE DEBAT 2:
APRENDRE MITJANÇANT EL COS
1. Mecànica de treball
S’ha alternat la presentació d’experiències amb el debat obert per part dels components de la Taula.
Quant a les experiències, la valoració és molt positiva, tant pels temes tractats com per les intervencions que van generar.
En relació amb el debat obert, cal indicar el poc seguiment que es va fer de la guia elaborada de manera prèvia a l’inici de les Jornades. L’explicació a aquest fet cal buscar-la en el debat espontani i ric que, en tot moment, va caracteritzar el funcionament de la Taula. Ha de quedar clar que, quan diem que no es va seguir la guia, no ens referim a que els temes tractats van ser diferents als recollits en aquell document, sinó que l’ordre d’aparició d’aquests no va seguir l’inicialment previst. Sigui com sigui, sí que és necessari dir que van quedar molts temes per tractar.
2. Contingut treballat
Tal i com es recull al punt següent, els aspectes que van centrar l’interès dels components de la taula van girar al voltant dels següents eixos temàtics
§ El paper del cos a l’escola actual
§ La relació que ha d’existir entre les diferents disciplines i àrees que inclouen el treball corporal i motriu
§ La necessitat de coordinació entre el professorat dels claustres a l’hora de desenvolupar aquest treball corporal i motriu
§ La importància de revisar la formació inicial i continuada dels docents en el que pertoca al cos i la motricitat
§ El paper dels recursos materials en el desenvolupament de les activitats
§ El potencial del cos i de la motricitat en l’educació en valors.
3. Acords
§ Apostar, com es fa actualment, per una educació global i globalitzada, obliga a tenir present la realitat corporal i motriu de les persones i, més concretament, dels infants. Més enllà, no es pot pretendre incidir globalment en els nostres alumnes, fent-lo al marge del cos i del moviment. Queda clar, doncs, que aquests han d’integrar-se a la pràctica educativa quotidiana.
§ El cos i el moviment no són patrimoni de cap àrea, sinó que, com s’ha dit, són una realitat dels infants que cal aprofitar per educar. Amb això volem dir que la utilització d’aquests aspectes no s’ha de limitar a algunes franges horàries sinó que ha de passar formar part del conjunt de recursos que els/les mestres poden i han d’utilitzar.
§ Malgrat això, sembla detectar-se un encapsulament en la utilització educativa del cos i de la motricitat, de tal manera que es restringeix el seu ús a algunes àrees molt concretes.
§ Aquest fet es veu augmentat quan els claustres es mostren poc sensibles en relació al fet que ens ocupa. En aquests casos es fa necessari que algú potenciï el debat i animi els equips docents a tenir present la realitat corporal de nens i nenes així com el seu enorme potencial educatiu. La figura del/de la mestre/a especialista ha de prendre aquest paper, no de manera única però sí obligatòria.
§ Igualment, és important que els claustres coneguin quin és el currículum d’Educació Física per, d’aquesta manera, tenir una visió real i actual d’aquesta àrea i poder desenvolupar projectes globalitzats i/o interdisciplinaris.
§ Totes les intervencions educatives que treballen amb el cos i el moviment tenen més punts en comú que no pas diferències. És necessari un acostament entre les disciplines que tradicionalment han abordat aquesta qüestió (Educació Física, psicomotricitat, etc.). Aquest acostament només és possible des del coneixement mutu.
§ Abordar els continguts del currículum centrats en el cos i el moviment de forma innovadora i creativa genera una reactivació motivacional per al professorat fet que produeix el mateix efecte a l’alumnat. Provar coses diferents, implicar-se en nous projectes compartits, investigar els nous resultats obtinguts, etc., ajuda a mantenir les ganes per el dia a dia, la cohesió amb l’equip de professionals amb els quals es comparteix viatge i sobretot a sentir-se eficaç, format i satisfet de la pròpia tasca, és a dir a aportar els ingredients imprescindibles per fer créixer la dignitat professional.
§ En aquest sentit, la formació inicial i continuada juguen un paper de cabdal importància. Cal tendir a programes de formació amplis i no restrictius i plantejar-se si els que tenim avui en dia cobreixen les necessitats que l’escola actual planteja.
§ En el cas de la formació continuada, aquesta ha de permetre, a més de l’adquisició de coneixements, l’intercanvi i la col·laboració entre docents. Aquest fet pren encara més importància si es té en compte que l’especialista treballa, moltes vegades, de manera aïllada. També s’ha destacat l’eficàcia i necessitat dels assessoraments als claustres com una forma que ajuda a tractar l’educació mitjançant el cos com un projecte de Centre.
§ Igualment, és necessari integrar les activitats motrius que es fan fora de l’horari lectiu en el projecte educatiu dels centres, duent a terme un seguiment i assessorament de les mateixes. Només d'aquesta manera s'aconseguirà la coherència pedagògica entre el temps formal i no formal, pel que fa a les activitats dutes a terme en el mateix centre docent.
§ Quant als recursos materials, es reconeix el seu paper de facilitadors i/o catalitzadors de l’activitat. Tanmateix, el principal recurs a l’abast dels i de les mestres és la seva imaginació, creativitat i iniciativa. Amb això no volem dir que el material i les instal·lacions no siguin importants. Ben al contrari, cal reivindicar unes condicions òptimes per al desenvolupament de les accions docents.
§ El treball del cos i el moviment no pot entendre’s d’un altre manera que no sigui des de l’educació en valors. Així mateix es reconeix l’àrea d’educació física i el treball amb el cos i el moviment, com un recurs idoni, ric i perfecte per consolidar una nova manera de veure, entendre i viure a una mateix, als altres i al món.
4. Elements sobre els que cal aprofundir
Tal i com hem comentat anteriorment, van ser molts els temes que, per manca de temps, no es van poder tractar. Dins d’aquests mereixen ser destacats tots aquells relacionats amb els continguts de l'àrea d' Educació Física