CONCLUSIONS
El grup de treball ha estat molt heterogeni, tant en relació al tipus d’escola, com d’experiència i docència. Aspecte que s’ha valorat com molt positiu.
Els assistents han estat molt participatius, la qual cosa ha permès el desenvolupament del treball tant en el grup com en els petits grup.
S’ha detectat més preocupació pels problemes relacionats amb l’àrea de “Coneixement del Medi Social i Cultural” que pels de la de “Coneixement del medi Natural”.
En relació al guió presentat per a la discussió, no s’ha seguit de manera literal, però la majoria de qüestions plantejades en ell s’han tractat. A més a més, s’han incorporat algunes qüestions noves importants, com ara la avaluació que va aparèixer com a teló de fons en exposicions i debats.
1. El concepte de medi
- El medi és tot i és vivencial, és la vida, els homes i les dones, les relacions, per tant idees, creences i valors. Avarca el treball de fets, conceptes i molt especialment els valors.
- El medi també son les coses que passen i en tenim coneixement a les noticies o mitjans de comunicació.
- El medi està vinculat al territori però no es pot reduir a ell.
Des de la coordinació de la taula s’ha fet una proposta de clarificació, que ha estat acceptada:
Ens referirem a entorn per parlar de l’espai físic concret on es desenvolupa la vida i activitat de les persones: el seu poble, barri o ciutat i l’espai circumdant proper al que accedeix amb freqüència.
El concepte de medi fa referència a tot allò que interactua en la vida d’una persona. Incorpora tant les experiències directes, com les informacions i les representacions mentals de les mateixes. És per tant idiosincràtic. Podem compartir un mateix entorn, però el medi és diferent per a cada individu.
En base a això, entenem per coneixement del medi una concepció educativa pròpia de l’escola activa basada en la descoberta guiada de la realitat.
2. Les relacions escola-medi
Hi ha unanimitat al considerar que el medi ha de ser objecte d’estudi a l’escola des de les perspectives següents:
- Ha de potenciar el treball dels continguts de les àrees, de manera concreta i contextualitzada, amb exemples propers, concrets i contextualitzats enfront de temes genèrics i descontextualitzats..
- Ha de ser objecte d’una exploració activa, la qual cosa requereix obrir-se a l’entorn per a la recerca d’informacions i vivències noves.
- Ha de permetre l’elaboració de respostes als problemes treballats i la implicació dels alumnes en accions,
- El medi és una realitat transformable, els nens han d’aprendre a intervenir-hi criticament i creativa.
Les afirmacions anteriors tenen nombroses implicacions educatives entre les que s’han destacat:
La importància de treball de l’equip als centres, de cara a fer uns plantejaments coherents (tant a nivell individual com col·lectiu), que permetin a més a més donar tranquil·litat al professorat. En aquest sentit es destaca la conveniència de elaborar un projecte educatiu i curricular, de manera progressiva i en equip, partint de la realitat, d’allò que s’està fent..
Es destaca la importància de perdre la por als canvis i fugir de les modes.
En relació a les demandes externes que amb freqüència arriben a les escoles (materials didàctics elaborats per institucions o empreses, tractament de temàtiques noves, etc.) es destaca l’efecte dispersió que produeixen i la necessitat de tenir clara la demanda per a donar la resposta adequada. Si aquesta és negativa, argumentar-la i plantejar alternatives.
En relació amb l’activitat amb els alumnes s’ha plantejat:
- Fer de les aules espais vivencials i de diàleg, que permetin la participació de tots els nens i nenes.
- Tenir present la importància dels aspectes afectius per a crear un clima propici a l’aprenentatge.
- Organitzar l’activitat, els espais i el temps de manera que els nens i nenes puguin realitzar les tasques amb interès, tranquil·litat i de manera reflexiva.
- Aprendre conjuntament amb els alumnes.
3. El medi des de les àrees de “Coneixement del medi natural” i “Coneixements del medi social i cultural”
Es considera que donat que el medi és únic i global, moltes de les qüestions tractades en aquestes àrees estan molt relacionades. Per això l’ensenyament s’ha de fer des de un plantejament global, que no implica necessàriament que en cada tema s’hagin de tractar aspectes naturals i socials del medi, però si quan sembli possible. Malgrat això, a la hora d’analitzar els continguts que es desenvolupen, s’haurà de tenir en compte que el Departament d’Ensenyament les considera dues àrees curriculars diferenciades.
En general, es constata la tendència a tractar les dues àrees de manera integrada al cicle inicial i separades als cicles mitjà i superior.
Es valora una perduda de pes d’aquestes àrees i s’assenyalen alguns factors que la poden haver motivat: més importància de les anomenades àrees instrumentals; el fet que aquestes àrees siguin considerades un “calaix de sastre” al que es van incorporant cada vegada més coses (educació ambiental, educació per a la salut, educació cívica, etc.); s’ha potenciat més la formació i la innovació en aquestes àrees que en Coneixement del Medi, per la càrrega ideològica dels continguts de Coneixement de Medi Social.
4. Les fonts d’experiència i coneixements extraescolars dels nens i les nenes
Aquest apartat ha tingut poques aportacions, En concret s’ha constatat:
- L’important pes de la TV en la vida dels nens i la necessitat de incorporar el treball sobre ella en l’escola.
- La necessitat de conèixer més a fons la vida dels nens i les nenes fora de l’escola, ja que aquest coneixement és un referent fonamental per a potenciar nous aprenentatges.
5. Els continguts
En relació al disseny curricular del Departament d’Ensenyament, es posa de manifest la contradicció entre el que se planteja als objectius i continguts generals de l’àrea, i els objectius terminals, que tornen a posar l’èmfasi en lo conceptual i amb freqüència en aspectes poc rellevants o controvertits. Els valors i les actituds estan escassament pressents. Aquest element és especialment greu si es té en compte que els objectius terminals són el referent per a l’avaluació.
S’assenyala la necessitat de que els tres tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) tinguin la mateixa importància i es treballin de manera conjunta i relacionats.
Durant molt temps s’ha plantejat com model de seqüenciació per aquestes àrees el model concèntric, començant per l’estudi de l’entorn més proper, per anar-lo ampliant a realitats cada vegada més llunyanes: barri, poble, comarca…) Sembla que a l’actualitat aquest plantejament no resulta massa adequat i que la seqüenciació dels continguts seguint el model en espiral, en el que un concepte actua com fil conductor i es va desenvolupant de manera cada vegada més complexa al llarg dels cursos, pot donar millors resultats.
Un dubte que planeja contínuament és com fer compatible la introducció de qüestions noves en el programa sense que comporti una sobrecarrega. En aquest sentit es destaca la importància de centrar-se en pocs conceptes o idees claus, que es poden desenvolupar en base a situacions molt variades.
S’Ha discutit molt en relació a la informació, constatant que avui dia els nens i nenes tenen un excés d’informació, i que per tant la tasca educativa principal és ajudar a organitzar, sistematitzar, conceptualitzar la que ja tenen, a interpretar-la d’una altra manera i ampliar-la.
Especialment important semblen els problemes d’ubicació espacial i temporal de llocs i aconteixements, que arriben als nens barrejats a traves dels mitjans de comunicació. Això fa especialment important que l’escola ajudi a relacionar adequadament el passat i el pressent i a donar referents.
També s’assenyala la importància que pot tenir el context multicultural actual de moltes escoles com situació que permet accedir des de dins de l’aula a informacions i vivències directes que poden ser aportades pels nens i familiars que permeten aprofondir en el coneixement.
6. L’actualització dels continguts
El problema bàsic tractat és la enorme influència dels llibres de text en la determinació del currículum escolar. Això planteja un problema d’ensenyament descontextualitzat, i per tant desarrelat del medi, ja que per la seva naturalesa els llibres de text no poden donar una resposta adequada en aquest sentit. D’altre banda, els llibres de text en general posen més èmfasi en els continguts conceptuals, que en la resta de continguts.
Es matisa que el problema no són tant els llibres de text, com l’us que se’n fa com referent únic per desenvolupar l’ensenyament. S’apunten diferents opcions d’us més flexible del llibre de text que poden permetre incorporar al treball de l’aula altres recursos i propostes didàctiques.
7. El medi i les altre àrees
Es planteja que en les experiències en relació al coneixement del medi poden intervenir altres àrees que permetin un treball globalitzador de gran interès.
Per què es perd tant aquesta orientació al pas de l’Educació Infantil a la Primària.
A part d’aquestes aportacions, se n’han realitzat d’altres de gran interès que es fa difícil recollir. Es fa fer constar una gran preocupació que se sent a l’escola per la important pressió dels centres d’ESO, que fa que a 5è i 6è es pensi més en les futures demandes d’aquests que en les necessitats del propi procés d’Ensenyament.