Coordinació: Jordi Quintana
i Carles Dorado
Secretaria: Toni Diaz i Rosa Sales
7. APRENEM A TRANSFORMAR LA INFORMACIÓ EN CONEIXEMENT
El coneixement és fruit d’un procés personal de reconstrucció del propi saber motivat per les diverses i variades formes d’accés a fonts d’informació.
Potenciar l’accés a la informació, prevenir-ne l’excés i propiciar actituds crítiques i responsables són fites educatives que ha d’assumir l’escola del nou mil·lenni.
Però quins són els mecanismes i les metodologies que fan possible aquesta transformació? En quins aspectes caldrà insistir? Quins canvis suposa aquest fet en la concreció dels mateixos currículums o en la definició dels continguts o aprenentatges bàsics de la primària?
Aprenem a transformar la informació en coneixement: idees i concepte per a una reflexió
1.
Com ja s'ha dit en altres llocs (Quintana, 2001), d'un temps ençà
s'observa que en els mitjans de comunicació, tant els escrits com els
audiovisuals, en la política, en la sociologia i fins i tot en el mateix
àmbit educatiu, existeix una gran confusió entre informació
i coneixement que sovint ens fa sentir expressions tant errònies com
"cal transmetre coneixements".
En realitat informació i coneixement són dos termes, dos conceptes
i dues realitats totalment diferents, encara que fortament relacionades.
La informació és un conjunt de dades ordenades, sovint amb una
intenció concreta, que es pot mostrar, emetre o transmetre, i el coneixement
és l'assimilació i integració personal de la informació
rebuda o localitzada, i per tant el construeix cada persona amb la seva activitat
i interacció amb l'entorn.
Dit d'una altra manera, la informació és un producte, és
la forma tangible i comunicable del coneixement, i el coneixement és
un procés constructiu de la informació, que permet atorgar-li
significats; el coneixement és simbòlic, és una representació,
i la informació és concreta, és un conjunt de dades -textuals
o alfanumèriques, sonores i visuals o gràfiques-, accessibles
pels sentits. La informació existeix per si mateixa, però això
no implica que pel fet de poder accedir-hi, es converteixi de facto en coneixement.
Per tant, podem afirmar que la informació es transmet, però el
coneixement es construeix. Quan algú vol comunicar o compartir els seus
coneixements, només pot transmetre informació, això si,
si vol, carregada de sentiments i de sensacions.
2. Als
llibres, als multimèdia, a les biblioteques i als webs hi ha informació.
Els i les mestres tenen coneixements culturals, saber, però al seu alumnat
només els poden transmetre informació, i aquesta informació
no els servirà de res, si no hi poden accedir, si desconeixen el mitjà,
els codis i els formats, i si no saben com cercar-la, recuperar-la, tractar-la
i usar-la.
És l'art del ser mestre o mestra i el posar a l'abast de l'alumnat les
anomenades ajudes psicopedagògiques, el que pot col·laborar de
manera decisiva en la transformació de la informació rebuda per
l'alumnat en coneixement propi, ajudant-lo a processar-la i interpretar-la,
facilitant-li la contextualització, l'atribució de significats
i la reestructuració dels coneixements previs, fent de mitjancers i mitjanceres
-"mediant"-, en les seves relacions amb la informació, amb
els continguts culturals i escolars.
És clar que per tenir, per construir coneixement o saber, cal informar-se,
cal poder accedir i tenir informació, i que per poder accedir i tenir
informació, cal formar-s'hi. Cal aprendre a accedir, tractar i valorar
la informació, i cal que aquesta informació esdevingui coneixement.
Ara bé, qui ensenya a tractar informació? Qui "ensenya"
a transformar la informació en coneixement? Com s'ha d'ensenyar a aprendre?
Com es pot aprendre a aprendre? En definitiva, quins són aquest mediadors
i de quina manera ho han de fer?
Aquestes poden ser preguntes cabdals. Les respostes poden ser clares però
no simples: és tot el professorat el que ha d'ensenyar a tractar informació,
de manera global i contextualitzada en les àrees curriculars. El professorat
és el model metacognitiu de referència de l'alumnat, i per tant
és qui ha d'afavorir les diferents tipus de mediacions, les personals,
les contextuals i les instrumentals (Monereo, 1999).
3.
Els ordinadors, els programes informàtics, la digitalització de
la informació i les facilitats de comunicació i transport de les
xarxes, han permès integrar en el mitjà informàtic diferents
tipus d'informació -textual o alfanumèrica, sonora i visual o
gràfica-.
Aquest mitjà, l'informàtic, és un mitjà simbòlic
i formal, dinàmic, integrador d'aspectes procedimentals i declaratius,
interactiu, motivador, integrador de diferents notacions simbòliques,
i permet el pas d'unes a altres (Martí, 1992 i 1993).
Aquestes característiques juntament amb la bidirecciconalitat de la interacció,
la plurisensorialitat de l'entorn, la seva versatilitat i adaptabilitat, l'alt
nivell de motivació, etc., fan que aquest mitjà simbòlic
específic, l'informàtic, pugui modificar els processos de construcció
del coneixement (Gómez-Granell, Martí, et al., 1997).
De fet els ordinadors són al mateix temps eines tecnològiques
i instruments culturals i psicològics que exerceixen de mitjancers cognitius.
Són ajudes a l'aprenentatge, al pensament, a l'expressió..., són
com pròtesis cognitives que fan de mitjanceres en la construcció
de coneixements i l'atribució de significats.
És a dir, són també potents mediadors, que combinats amb
adequades orientacions psicopedagògiques i accions educatives, també
poden aprofundir en els mecanismes de l'aprenentatge significatiu, potenciant
determinades habilitats cognitives i desenvolupant competències i estratègies
d'aprenentatge (Dorado,1999).
És diferent aprendre escoltant, que llegint, que memoritzant (si és
que es pot aprendre així!), que fent servir ordinadors, que consultant
informació en un llibre, en una enciclopèdia multimèdia
o en un web, que fent servir un recurs rígid o un d'interactiu, que fent
servir només la vista o la vista, la oïda i el tacte, alhora que
es parla, etc.
Referències
DORADO, Carles. (1999). "La mediación Estratégica como modelo
de desarrollo cognitivo. La experimentación del Proyecto 'Estrateg' en
CD-Rom". En: Educar, núm. 25, p. 151-173.
DORADO, Carles; MONEREO, Carles. [En línia]. Aprendre a Aprendre: Estratègies
i Tècniques (1997). <http://www.xtec.es/~cdorado>. [Consulta: 7
de novembre de 2001].
GÓMEZ-GRANELL, Carmen, MARTÍ, Eduardo, et al. (1997). "Un
entorno informático integrado en el currículum de ciencias y matemáticas
de ESO". Cultura y Educación, núm. 6/7, p. 133-156.
MARTÍ, Eduardo. (1993). "Aprender con ordenadores". En: Substratum,
núm. 3, vol. 1, p. 63-80.
MONEREO, Carles. (1995). "Informática i Educación Especial:
de la mediació constructiva a la capacitación cognitiva".
En: Crònica d'Ensenyament, núm. 74, p. 4-7.
QUINTANA, Jordi. (2001). "La biblioteca escolar en la societat de la informació
i del coneixement". En: Perspectiva Escolar, núm. 260.
REIGOSA, Carlos Emilio. (2001). "Promover el paso de información
a conocimiento". En: Aula de Innovación Educativa, núm. 106,
p. 66-68.
Qüestions
per als debats
· Si el professorat només pot transmetre informació, què
vol dir ensenyar?
· Què necessiten els nenes i nenes per transformar la informació
en coneixement?
· Què pot fer el professorat per ajudar a aquesta transformació?
· Què hi poden aportar les TIC?
· Com podem saber que l'alumnat a construint coneixement?