Coordinació:
Joan Bonals i Tessa Julià
Secretaria: Carme Guitart
4. A L’ESCOLA APRENEM JUNTS
La situació d’ensenyament-aprenentatge és un acte de comunicació entre l’alumnat i els mestres, i entre els mateixos alumnes. Des d’aquesta perspectiva, la cooperació, la negociació, el diàleg i el desenvolupament de les habilitats socials es converteixen en eixos fonamentals de la pràctica educativa.
Un dels reptes actuals de l’escola suposa sistematitzar a les aules uns processos d’ensenyament aprenentatges que contemplin la cooperació com a un dels elements fonamentals per aprendre a conèixer, a conviure, a fer i a ser. Així mateix, l’organització i el funcionament dels centres i de cada aula ha de disposar de les condicions de possibilitat per al diàleg conjunt entre tot l’alumnat de l’aula, la participació de tots i totes en qüestions organitzatives, la reflexió sobre el funcionament de l’aula i la resolució de temes i conflictes que s’hi generen. Encara no estan resoltes les dificultats que suposa la implantació d’una cultura cooperatriva als centres i el treball en grup, a les aules i també en els equips docents.
Entre les diverses possibilitats de materialitzar aquesta concepció educativa podem destacar l’aprenentatge en petits grups a l’aula i la temàtica que apunta directament a desenvolupar la competència social, l’educació emocional i la participació de l’alumnat en la gestió del funcionament de tot allò possible a l’aula:
Tradicionalment a les escoles s’ha ignorat el treball en petits grups d’alumnes, així com, en general, la cooperació entre l’alumnat.
En l’aprenentatge, afirmen Johnson i Johnson, hi ha tres possibilitats bàsiques d’interacció entre els alumnes. Poden competir per a veure qui és el “millor”, poden treballar de manera individual per assolir un objectiu sense tenir en compte els companys, o poden treballar cooperativament amb un gran interès en el propi aprenentatge i en el dels altres. Dels tres modes d’interacció, la competició és actualment el què predomina. Encara és rar veure que els alumnes cooperin, que celebrin el èxits dels altres, que s’encoratgin mútuament.
Però la cooperació entre els alumnes ha d’ocupar un lloc destacat en els processos d’ensenyament-aprenentatge, tal i com s’entenen actualment.
Des d’una perspectiva pròxima als autors citats, Bleger ens ha deixat propostes interessants sobre el treball en grups operatius. Un grup operatiu es pot definir com un conjunt de persones amb un objectiu comú, al qual intenten abordar treballant en equip. O sigui, en un grup operatiu els integrants han de tenir un objectiu comú; si no el tenen, poden estar asseguts en grup, i fins i tot interactuar, però sense constituir un grup operatiu. I l’objectiu comú han d’abordar-lo interactuant com a equip. Un grup funciona operativament, per exemple, si entre tots interactuen per a resoldre un problema de matemàtiques, construir una narració d’intriga o remar una barca per a travessar un llac.
Actualment els centres educatius no poden prescindir del treball en grups d’alumnes, per l’enriquiment que suposa als alumnes poder-se aportar coneixements entre ells. Però alhora, el treball en petits grups permet millorar les habilitats socials dels seus integrants, les actituds de procurar pels altres i la consideració d’aquest “procurar per” com un valor en sí. A la vegada, el treball en petits grups a l’aula afavoreix un clima de grup relaxat i agradable, en el qual els alumnes solen sentir-s’hi molt bé, i afavoreix també una vida més cooperativa i integradora de la diversitat. Per tant, el treball en petits grups suposa un marc idoni, no solament per aprendre coneixements i habilitats, sinó també per aprendre a conviure, a col·laborar i per aprendre a ser.
A ningú li passa per alt el fet que per a instal·lar el treball en petits grups als centres educatius és necessari resoldre un seguit de resistències, de dificultats: dificultats a incorporar una concepció diferent dels processos d’ensenyament-aprenentatge, pors als canvis... Però s’ha pogut constatar reiteradament que aquestes dificultats són superables i que el treball en petits grups té una gran eficàcia i és plenament satisfactori en la mesura que s’aconsegueix una correcta agrupació de l’alumnat, una bona dinàmica a l’aula i un encert en les tasques que afronten els grups. Aconseguir aquest triple encert és un objectiu perfectament a l’abast.
No hem d’oblidar, alhora, el tema de la construcció d’una cultura cooperativa al centre, d’importància cabdal perquè la cooperació entre l’alumnat es consolidi.
Si del què es tracta és d’emfatitzar la cooperació i d’introduir el treball en petits grups al centre, la reflexió primordial hauria de girar entorn de les maneres de portar-ho a terme, les dificultats previsibles que suposarà i la recerca d'estratègies per a resoldre-les. Aquesta temàtica es pot treballar en els apartats del guió.
Guió per a la introducció o consolidació del treball en petit grup al centre:
1. Quin és el punt de partença de cadascú? Experiències prèvies,
personals i en el centre.
2. Quins previs considerem importants abans d’iniciar un treball en
petits grups a l’aula? Construcció d’una cultura cooperativa al centre?
Treball en claustre? cicles? informacions al grup-classe? Informacions a les
famílies?... De què informar?: del perquè, com, quan...?
3. Quins criteris per a fer els grups d’alumnes a l’aula. Maneig
de la dinàmica de classe: aspectes a considerar. Tria de les
unitats de programació. Avaluació.
4. Quines altres dificultats previsiblement poden aparèixer per a
instal·lar o consolidar el treball en petits grups al centres? Maneres de
treballar-les. Consideracions finals.
Bibliografia:
- BLEGER, J. (1985):
Temas de psicología: Grupos operativos en la enseñanza. Buenos
Aires. Ediciones Nueva Visión.
- JOHNSON, R. T; JOHNSON, D.W. (1997): “una visió global de
l’aprenentatge cooperatiu”. Suports, n. 1, pp. 54-64.
- OVEJERO, A. (1990): El aprendizaje cooperativo. Barcelona.
PPU.
APRENEM JUNTS: COMPETENCIA SOCIAL, EDUCACIÓ EMOCIONAL, GESTIÓ DEL FUNCONAMENT DE L’AULA
L’educació tradicionalment s’ha centrat en el desenvolupament cognitiu, en detriment de la dimensió més social i emocional de la persona. Actualment creix l’acord que l’educació ha d’orientar-se vers el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumnat. Això suposa que el desenvolupament cognitiu ha de complementar-se amb el desenvolupament social i emocional. Dels quatre pilars de l’educació que proposa l’Informe Delors, dos - aprendre a conviure i a col·laborar, i aprendre a ser -, fan referència al desenvolupament personal, a qüestions com el coneixement d’un mateix i la relació empàtica amb els altres, on la funció dels sentiments les emocions i la competència social són fonamentals. En últim terme, l’educació socio-emocional té com a finalitat el benestar personal i social.
Entre les aportacions sobre aquesta temàtica podem citar els excel·lents treballs sobre Competència social, de Manuel Segura; la col·laboració del Desconeix-te a tu mateix, de Manuel Güell i Josep Muñoz; els treballs sobre Educació socioemocional a Primària d’Anna Carpena, o les aportacions a la temàtica de les assemblees de Josep M. Puig i altres. Tots ells, juntament amb eltres autors que han treballat el tema, posen un èmfasi especial en les propostes pedagògiques per l’ aplicació a les aules.
Guió per a la introducció o consolidació d’un treball socioemocional al centre
1. Quin és el punt de partença de cadascú?
Experiències prèvies, personals i en el centre.
2. Què es voldria aconseguir?
3. Quins previs considerem importants abans d’iniciar
un treball adreçat al desplegament socioemocional de l’alumnat de l’aula?
Treball en claustre? cicles? informacions al grup classe
Informacions a les famílies?... De què informar?: del perquè, com,
quan...?
4. Organització del
treball a l’aula: objectius que es pretenen, maneres de treballar-los...
5. Quines
dificultats previsiblement poden aparèixer per a instal·lar o consolidar
el treball socioemocional al centre? Maneres de treballar-les.
Consideracions finals.
Bibliografia:
- PUIG, J. M.;
XUS, M.; ESCARDIBUL, S. (2000): La assemblea de classe.
Cómo fomentar la participación en la escuela. Barcelona. Ed.
Graó.
- SEGURA, M.; EXPOSITO, J.; ARCAS, M.: Programa de competencia
social. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.
- CARPENA, A. (2001): Educació socioemocional a primaria. Vic. Ed.
Eumo.
- GÜELL, M; MUÑOZ, J. (1999): Desconécete a ti mismo, programa de
alfabetización emocional. Barcelona. Ed. Paidós.