Coordinació: Marta Carranza
i Albert Batalla
Secretaria: Jordi Ribé i Lourdes
Botifoll
2. APRENDRE MITJANÇANT EL COS
La indubtable realitat corporal de les persones, implica considerar la identitat corporal com un dels eixos bàsics del procés educatiu, sobre tot en l’etapa 3-12. Amb el cos i la motricitat coneixem, vivenciem, comuniquem, expressem i en relacionem. El cos i el moviment no poden ser considerats només com a eines, sinó que han de constituir-se en un dels nuclis a partir del quals les persones, i sobre tot els infants, construïm la nostra realitat i la nostra identitat. Aquesta perspectiva ens obliga a superar una visió de l’educació física com una àrea d’ensinistrament motriu. Dit amb d’altres paraules, la millora de la competència motriu és una part important de l’Educació Física, però no pot esdevenir el seu únic objectiu. De la mateixa manera, no es pot caure en altres reduccionismes igualment perillosos, com ara el de considerar-la com una simple perllongació del treball d’aula. Es tracta, d’aquesta manera, de considerar la globalitat pròpia de la infància, incloent-hi l’aspecte corporal i donant-li la importància que aquest té “per se”.
D’una altra banda, l’enorme presència i influència d’activitats motrius a la nostra societat, converteix l’educació física en un mirador excepcional per a analitzar, comprendre i transformar determinats usos socials i culturals, a l’hora que obliga a una acurada selecció dels seus continguts.
GUIA DE DEBAT
· DEL COS COM A INSTRUMENT AL COS COM A NUCLI. Es tracta de reflexionar sobre el paper real del cos a l’escola i analitzar les relacions d’interdisciplinarietat i globalització que s’estableixen entre l’educació física i la resta d’assignatures, així com de l’aprofitament real de les possibilitats motrius i corporals per a l’aprenentatge. Pensem que l’enfocament que cal donar a aquest aspecte és doble: d’una banda, és necessari reivindicar el paper del cos i de la motricitat com a nucli de molts aprenentatges; de l'altra, cal ser crític amb la forma de fer-ho i no caure en visions simplificadores.
· EDUCACIÓ FÍSICA I PSICOMOTRICITAT: CAL MANTENIR LES DIFERÈNCIES? Es pretén analitzar les relacions entre dos móns que creiem que estan més separats sobre el paper que en la realitat. Continua tenint sentit parlar, a l’escola, de la psicomotricitat com quelcom diferent a l'educació física?
· “MOTRICITAT ESCOLAR / MOTRICITAT EXTRAESCOLAR”. Quines són les relacions que cal establir entre l’àrea curricular d’educació física i les activitats motrius que es fan fora de l’horari lectiu? Qui s’ha d’encarregar de la necessària coordinació entre ambdues? Des del punt de vista dels centres educatius, quins models organitzatius cal impulsar per a l’esport en edat escolar?
· UNA VISIÓ GENERAL SOBRE ELS CONTINGUTS: “¿QUIEN MUCHO ABARCA POCO APRIETA?”. Reflexions al voltant de la varietat i la repetició, la dispersió i la concentració, a l’hora de triar els continguts i, sobretot, les activitats de la nostra àrea.
· ELS NENS AMB ELS NENS, LES NENES AMB LES NENES. És el model masculí de motricitat el que impera a l’educació física actual? O, anant més enllà, es pot diferenciar entre activitats motrius que agraden més als nens i activitats motrius que agraden més a les nenes?
· LA SOLEDAT DEL CORREDOR DE FONS. La coordinació de l’especialista en educació física ha de ser analitzada, sota el nostre punt de vista, a tres nivells: un primer nivell, intra–àrea, fa referència a la comunicació i coherència entre els diferents mestres encarregats d’impartir aquesta assignatura dins de cada centre; el segon nivell, intra–centre, es refereix a la coordinació entre l’àrea d’educació física i el funcionament global de l’escola; finalment, el tercer nivell, inter–centres, aborda la coordinació entre escoles properes o amb trets comuns. Possiblement, caldria afegir un altre nivell que es destinés a la coordinació entre l’àrea i l’entorn social en el qual s’insereix l’escola. Quins mecanismes s’utilitzen actualment? Són els òptims? Com es poden millorar?
· LA FORMACIÓ CONTINUADA DELS DOCENTS. Quina? Com? Quan?
· ELS RECURSOS LOGÍSTICS DE L’EDUCACIÓ FÍSICA. Horaris, material i instal·lacions, pressupostos, gestió de sortides, etc. Quina és la situació actual? Quines les propostes de futur?
· EDUCACIÓ FÍSICA I EDUCACIÓ EN VALORS. Som de l’opinió que l’educació física presenta situacions idònies per abordar els continguts relacionats amb l’educació en valors. L’experiència motriu i corporal es caracteritza per ser viscuda, implicant, intensa, a vegades conflictiva. En definitiva, la resolució de problemes es constitueix com un fet i una necessitat. El diàleg com a estratègia pot portar-nos a compartir i solucionar dilemes.
· ESPORT I EDUCACIÓ FÍSICA A L’ETAPA PRIMÀRIA: L’ESTEM UTILITZANT COM CAL? Quin paper juga l’esport a l’educació física actual? Som de l’opinió que cal una reflexió profunda en aquest sentit, perquè pensem que s’està desaprofitant bona part del potencial educatiu de l’esport, utilitzant-lo gairebé de manera exclusiva com el context d’aprenentatge de determinades habilitats motrius i passant per altres aspectes educatius que es podrien treballar.
· CONDICIONAMENT FÍSIC I SALUT A L’EDUCACIÓ FÍSICA DELS 3 ALS 12. El condicionament físic i la salut, estan prou presents a l’educació física de les etapes infantil i primària? Creiem que, fugint d’abusos anteriors, el treball condicional i, fins i tot, l’esforç físic, han gairebé desaparegut de moltes programacions de l’educació física a l’etapa primària. Igualment, creiem que és imprescindible una revisió sobre el paper d’aquests continguts a l’etapa infantil.
· EXPRESSIÓ, COMUNICACIÓ I CREATIVITAT MITJANÇANT EL COS I LA MOTRICITAT: ES TREU TOT EL SUC A L’EXPRESSIÓ CORPORAL A L’ETAPA PRIMÀRIA? Cal reflexionar sobre l’aprofitament real dels recursos educatius que ofereixen els continguts relacionats amb l’expressió corporal. Som de l'opinió que, en molts casos, reben un tractament trivial, on semblen prendre més protagonisme les activitats que no pas els seus continguts de referència.
· LA MOTRICITAT BÀSICA: CAPACITATS PERCEPTIVOMOTRIUS I LES HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES ENTRE ELS 3 I ELS 12 ANYS. És gairebé un tòpic afirmar que una de les funcions principals de l’educació física durant aquestes etapes és establir el que, des de fa un temps, s'anomena “motricitat bàsica”, i, en aquest sentit, el desenvolupament de les capacitats perceptivomotrius i l’adquisició de les habilitats motrius bàsiques juga un paper molt important. Cal reflexionar, però, sobre aquest aspecte i determinar què entenem, concretament, per “motricitat bàsica”.
· NOVES PROPOSTES I EXPERIÈNCIES INNOVADORES. Una manera diferent d’arribar a l’educació física.