1 . El currículum no és neutre, és ideològic i dinàmic. Ha de tenir en compte la societat en la que ha de
     viure l'alumnat i li ha de proporcionar les eines necessàries per integrar-s'hi activament.

2.  Partint del coneixement precís dels continguts curriculars cal aconseguir l'autonomia real dels centres
     3-12 per :

• Organitzar el currículum de manera que respongui a cada una de les realitats segons el tipus d'alumnat, lloc on està ubicat el centre i el moment educatiu.
• Modificar l'actual divisió per àrees i l'estructura horària .
• Flexibilitzar l'organització de l'alumnat (aprofitar experiències diverses com les de l'escola rural adaptant-la a les diferents realitats...)
• Seleccionar, confeccionar els materials curriculars més adequats per tal de donar resposta a les diferents metodologies ( projectes, pla de treball...).considerem els llibres de text com un material més.

3.  Els centres educatius 3-12 han d'estar coordinats internament i externament amb les escoles bressol i els
     centres de secundària.

El pas de primària a secundària pot ser enriquidor si es garanteix una connexió real entre les dues etapes. L'administració ha de ser sensible a aquest fet i facilitar-ne el canvi.

Pel que fa a la coordinació interna en l'actualitat es constata una compartimentació i una possible fractura entre el cicle inicial i el cicle mitjà.

1r. Direcció i gestió de centres

Es considera que cal treballar CAP UNA GESTIÓ COMPARTIDA.
Cal trobar formes i estructures per facilitar l’accés a la gestió a totes aquelles persones que estan involucrades en el projecte educatiu del centre. Una de les habilitats directives és aconseguir la implicació personal i professional de tothom. Les diferents tipologies de centres generen formes i models diferenciats.

Per aconseguir treballar en aquesta línia es proposa:
1- Els equips directius han d’estar preparats i suficientment formats per gestionar pedagògicament els centre . Aquesta preparació no implica una professionalització que implicaria una estamentalització de l’escola i per tant una pèrdua de la visió de conjunt .
2- Els càrrecs directius han de tenir una certa continuïtat sense que això representi perpetuar-se. La renovació permet aprendre coses noves i analitzar situacions des d’altres perspectives.
3- Tothom ha de poder fer tasques de gestió però no tothom és bo per realitzar tasques de direcció. El mèrit està és en trobar formes de participació de tothom sense forçar situacions.
4. Cal facilitar la formació per a la gestió a tothom, imparteixi o no tasques de direcció. Aquest fet garantiria acreditacions i facilitaria al coneixement de les pròpies possibilitats per impartir segons quins càrrecs. És una forma de donar possibilitats a tothom.
5. La formació i preparació per a la gestió ha d’estar contextualitzada a l’escola i s’ha d’organitzar en llocs propers als centres. S’ha de descentralitzar.
6. Es defineix la figura de la direcció com aquella persona capaç de dinamitzar el centre en la concreció del seu projecte educatiu. No cal està pendent de les constants normatives.
7. S’ha de reivindicar la figura del personal administratiu .

L’escola és un projecte que respon a una comunitat educativa, per tant l’escola pública vol ser diversa i de qualitat. L’autonomia de centre ha de permetre cohesionar un equip pedagògic al voltant d’un projecte i per aconseguir-ho es proposa treballar en els aspectes següents:

1 Fer servir al màxim l’autonomia de què es disposa encara que es fregui a la transgressió.
2. Les normatives que es fan respecte al centres educatius han de reduir-se o bé s’ha d’atorgar més competència al centres per adaptar-les a la seva realitat.
3. Les plantilles han de respondre als projectes i necessitats de cada centre , i aquests han de poder intervenir en la definició i assignació de plantilles.
S’ha de facilitar la contractació de personal auxiliar buscant fórmules diverses i àgils segons cada context i cada necessitat (ajuntaments, empreses de serveis...).
4. Els centres haurien de poder elaborar pressupostos en funció dels projectes i necessitats, de forma que permetés una negociació amb l’administració. Aquest fet permetria compensar les desigualtats de forma.
5. Un major grau d’autonomia del centres vol dir garantir també una bona gestió dels equips directius, una millor capacitat de decisió dels claustres i del Consell escolar, una vinculació estreta en el territori (poble, barri, sector ...) i una administració més propera.

-Una nova política educativa en la formació inicial.
-Cap a una llicenciatura amb un canvi de continguts adequats a les necessitats reals ( informàtica, salut laboral i resolució de conflictes /dinàmica de grups).
-Tutorització real de les pràctiques implicant la coordinació entre la facultat i l'escola.
-La promoció professional no lligada a uns nivells educatius, etapes, etc. Per anar cap a la constitució del cos únic.

2.-Desburocratització de la gestió docent i augment de l'autonomia

-Canvi actitudinal
-Necessitat d'una autonomia més amplia, amb possibilitat de flexibilització curricular, organitzativa, horària, etc.. amb regulació i avaluació externa i interna
- Racionalització de la jornada i augment de l'horari - no lectiu - per a destinar-lo al treball, de coordinació i millora de la qualitat pedagògica.
-Bon ús i assumpció de responsabilitats de l'autonomia pròpia que disposem.
-Participació i lligam amb l'entorn dels centres.
-Incorporació de noves figures educatives (bibliotecari, suport administratiu, etc..)

-En caràcter obligatori i lligat a les facultats (investigació/acció, projectes comuns, etc..)
-Descentralització però afavorint intercanvis d'experiències i comunicacions entre els centres.
-Aquesta formació cal que estigui desvinculada de la retribució econòmica (sexenis).
-Fomentar la innovació educativa lligada als projectes, llicències per estudi, anys sabàtics etc... amb repercussió al centre escolar.

Prèviament volem definir que per "comunitat" entenem tota la societat civil en sentit ampli.

Proposta 1: CANVI

• Aparició de noves dificultats i nous reptes.
• Aparició de noves necessitats socials.
• Aparició de noves funcions educatives i de la institució educativa.
• Necessitat de treballar amb la comunitat = l'educació és responsabilitat de tots.
• Canvi de model d'escola.

Proposta 2: RESPONSABILITAT COMPARTIDA

• Clarificació de funcions de cada agent educatiu
• Promoció d'una nova participació activa amb nous projectes.
• Existeixen experiències destacables a Catalunya.

1.-Millorar la coordinació entre cicles i etapes amb la possible modificació d'aquests a nivell intern del centre per exemple 3-8.
Possibilitar la mobilitat professional que entre altres coses permetrà millorar la comprensió mútua i evitar els tòpics assignats al docent de cada etapa.
Fomentar la coordinació pedagògica pràctica a partir dels projectes educatius de cada centre i potenciar el paper dels coordinadors de cicle i caps d'estudi.

2.-Per aconseguir l'objectiu fonamental de l'escola que és la igualtat social, calen uns plans globals d'actuació que sobrepassen en molts casos el propi sistema educatiu (urbanisme, serveis socials, etc) .Cal revisar el concepte de gratuïtat tot denunciant que els costos de l'ensenyament són assumits en bona part per les famílies.

3.-Assumir com a professionals la necessitat d'avaluacions internes i externes. Potenciar el paper de la comunitat en l'avaluació externa i reduir el caràcter burocratitzador actual.
Es constata una manca de recursos en un sentit ampli (temps, administratius a les escoles, nova formació...)per fer front a aquestes necessitats.

L’escola està inserida en una societat complexa i en canvi permanent, amb necessitats noves, amb demanda de serveis diversos i plurals i reben les influències del mon que l’envolta: culturals, polítics, econòmics, ..., i per tant ha de ser permeable a aquests canvis i al seu entorn, assumint que cal, en molts casos, evidenciar les contradiccions que es produeixen entre l’escola i l’entorn on viu l’alumnat i que incideix directament en ells.

Les nostres propostes, a partir del debat anterior, les englobem en:

1. Relacions amb la comunitat.
1. Descentralitzar les competències educatives a les organitzacions municipals (Ajuntaments, Consells Comarcals,...), potenciant els Consells escolars Municipals i aprofundint en la coordinació de serveis que incideixen el àmbit escolar.
2. Incrementar la relació del professorat amb la comunitat on viu l’alumnat potenciant la participació de les famílies i la seva integració en la vida escolar.
3. Oferir, par part de l’escola, serveis i col·laboració a la comunitat.
2. Autonomia dels centres educatius.
1. La gestió dels centres ha de ser una gestió compartida, fomentant les estructures de cooperació en front les jeràrquiques, per ser més eficaces . Ha d’haver-hi per part dels mestres la voluntat de potenciar la participació dels pares i mares i la seva implicació en la gestió dels centres donant sentit als Consells Escolars. L’alumnat ha de tenir un espai de participació en la gestió de l’aula.
2. Els centres han de gaudir d’autonomia, tant per organitzar el currículum com per dotar-se de la organització més adient segons el seu projecte educatiu i han de contar amb personal que complementi la tasca docent.
3. L’autonomia dels centres comporta la necessitat de aprofundir en l’avaluació dels propis centres. S’aposta per l’avaluació interna, però hi ha una certa desconfiança en l’avaluació externa.
3. Professorat.
1. La formació inicial del professorat ha de contemplar la formació socioemocional.
2. El projecte educatiu del centre i l’autonomia de centre ha de contar amb el compromís del professorat, però aquest ha de tenir una distribució de la jornada laboral que sigui compatible amb el compromís anterior.

Roser Batllori, Xavier Besalú i Carme Martínez

1) Plans globals i responsabilitat compartida.
S'intenta definir un nou marc d¹escola que pressuposa una nova visió de corresponsabilitat amb tot els agents educatius de la comunitat i més autonomia.
Aquest canvi de visió pressuposa una major coordinació de projectes entre els diferents centres d¹un territori i l¹establiment de xarxes de cooperació.
Dinamitzar la comunitat educativa per avançar en una nova línia de corresponsabilitat en l¹educació. Això implica dinamitzar els Consells escolars municipals i d¹altres estaments, serveis i institucions educatives implicades en el territori. El territori ha d¹ésser un espai de compromisos i de coordinació de recursos.
Fer propostes a sectors de la comunitat. Aprofitar les situacions i les entitats existents i implicar als agents.
Aquesta nova visió de corresponsabilitat crea més autonomia i una major descentralització.

2) Centres
Aconseguir una autonomia total.
Incloure en els projectes anuals del Centre plans específics d’intervenció en l¹entorn.
Millor coordinació entre els centres i altres professionals (metges, assistent social, monitors d’esplai) que actuen en el territori

3) Professorat
Prestigi social del mestre. La formació inicial ha d¹ésser llicenciatura.
Caminar cap el cos únic.
Punt essencial, més hores no lectives.

Pere Darder, Toni Poch i Marga Teixidor

Per aconseguir l’objectiu fonamental de l’escola que és la igualtat social, calen uns PLANS INTEGRALS que sobrepassen en molts casos el propi sistema educatiu (urbanisme, serveis socials...).Vam constatar la necessitat que l’escola treballi conjuntament amb les altres institucions o agents educatius del seu territori.

-Delimitar les àrees territorials de les escoles en funció de les necessitats d’aquestes (poblacions, ciutats, barris, comarques, etc ). Aprofitar l’experiència de les ZER.
-Facilitar la mobilitat dels educadors i d’experiències dins les àrees. Cal que els Projectes Educatius dels Centres tinguin un paper important a l’hora de triar escola. Caldria aprofundir més en els mecanismes d’adscripció dels mestres als centres tenint en compte els P.E.C. És important treballar per a una Xarxa d’Escoles que permeti, en aquest procés, obrir els centres i compartir problemes i solucions.
-Aprofundir en la forma de representació dels diferents agents educatius d’aquesta àrea (Consells Escolars Municipals...).Els debats que ja s’han dut a terme sobre el paper de les ciutats en el procés, podrien ser un punt de partida.
-Buscar el paper de l’escola en aquest entramat educatiu. L’escola no ha de ser el centre ( de fet en molts llocs ja no ho és ), i cal pensar si ha d’exercir un paper de coordinació. Cal en aquest procés fer un esforç per part de tota la comunitat educativa, especialment en els docents, per a ser capaços de trencar esquemes i deixar protagonisme, encara que en molts casos sigui imaginari.
-Debatre els criteris de matriculació tenint en compte la zona i no el centre a l’hora d’establir una adscripció, per tal d’equilibrar la població d’incorporació tardana i la que tingui especials dificultats entre tots els centres de la zona. Tenir molt present, en aquest procés, la no discriminació de les famílies d’altres cultures.
-Establir itineraris per a tots els nens i nenes des del moment de la seva matriculació amb una matrícula única i respectant la zona.

2.- AUTONOMIA DEL CENTRE

-Vam constatar que cal un debat ampli sobre l’autonomia dels centres, tot i que algunes intervencions la trobaven fonamental, es va manifestar un cert temor de les conseqüències de l’aplicació plena d’aquesta autonomia sobretot pel que fa les dotacions econòmiques cap els centres més "desfavorits". En aquest punt no es va donar el clima de consens que al llarg del debat havíem anat trobant.

-Treballar per una redefinició i millora de l’escola pública que asseguri uns mínims comuns però que permeti l’autonomia dels centres segons les característiques del seu entorn.
-Desenvolupar l’autonomia que permet la normativa vigent, per explotar totes les seves possibilitats.
-Demanar que la funció inspectora exerceixi el control sobre els centres, però canviant els mètodes actuals .Cal donar-li una funció més assessora.
-Fomentar l’avaluació interna d’acord amb els objectius del projecte educatiu dels centres. Demanar que l’avaluació externa no es sobreburocratitzi, que es tingui en compte les característiques de cada centre i que en aquesta no hi participi només l’administració. Cal establir una dinàmica on tots els estaments participin de forma real i activa tenint sempre present l’objectiu de millora de l’escola.

3. PROFESSORAT

Constatar que s’ha d’adaptar a uns temps i a una escola canviant i això significa un esforç de l’administració, però també dels professionals de l’ensenyament.

-Fomentar el treball en equip dins dels centres i millorar la coordinació entre cicles i etapes amb la possible modificació d’aquestes a nivell intern per exe.3-8. Incentivar la relació entre els centres d’una mateixa àrea.
-Facilitar la mobilitat del professorat entre etapes i entre centres.
-Millorar la formació de base del professorat a través de la formació permanent, amb col·laboració amb la Universitat.
-Buscar formules perquè els centres participin en l’elecció del seu professorat, a partir del perfil del projecte educatiu del centre.
-Integrar els mestres especialistes perquè treballin en equip amb la resta de professorat i no aïlladament. Fer un esforç per canviar els antics esquemes de possessió del tutor/a sobre els seus alumnes, i crear un clima de cooperació entre tots els mestres que intervenen en el grup.

Es constata una manca de recursos en un sentit ampli (temps, administratius a les escoles nova formació ...) i una discriminació de l’escola pública enfront de la concertada que també cal recollir en les conclusions, tot i que el grup ha fet un esforç per a no centrar-se únicament en aquests aspectes i s’ha generat un debat, que ha estat en general molt ric.

També es veu la necessitat de continuar un treball de reflexió més focalitzat per temes, ja que ha faltat temps (no opinions ni idees!!!!)

Antoni Tort, Rosa Gibert, Sílvia Lanceta, Jordi Martí

Per tal d’aglutinar els 15 temes (recollits anteriorment per tots els grups de treball) en 3 línies essencials de treball sorgeixen diferents opcions: Dignificació de la figura docent, gestió compartida i vers un sistema educatiu gratuït que fomenti la igualtat social; Redefinició del professional de l’ensenyament, participació i implicació activa de la comunitat i major autonomia dels centres; Organització interna de cada centre, professionals i sistema educatiu i currículum; Entorn de centre, autonomia i professorat; Cap a l’autonomia de centres, professors i currículum (amb els objectius sintetitzats en dos eixos: alfabetització i socialització).

S’acorda partir de 3 grans apartats (que a la vegada englobarien els anteriors):
        - Relacions amb la comunitat. Plans d’acció global.
        - Autonomia de Centres.
        - El professorat.

1. Relacions amb la comunitat. Plans d’acció global.

• Es constata la necessitat de vincular l’escola al medi, que canviarà i dinamitzarà la institució d’acord amb els nous reptes educatius.
• Això evidentment comportarà més coordinació, intercanvis i diàleg amb altres institucions, ONGs, xarxes, centres, etc. que nosaltres mantindrem i assumirem.

• Es considera imprescindible gaudir d’autonomia pròpia per oferir una educació de qualitat i subratllem unes prioritats a considerar: remodelar la normativa, destinar el professorat adient als projectes que s’implementen – encara que no estem d’acord amb l’assignació de plantilles - , possibilitat de contractació de personal d’ajuda, elaboració de pressupostos, etc.
• Constatem que gaudir de més autonomia implica també major responsabilitat per part nostra, reconeixent l’existència d’un control i una supervisió per la garantia d’un bon ús.
• Això pot comportar per l’Administració augmentar o reorientar els recursos (humans, materials i funcionals) i eines que es necessiten per portar-ho a terme, això implica una flexibilització i contextualització a tots nivells (configuració horària, de materials, llibres de text, etc.) que ha de ser contemplada i valorada des d’una perspectiva menys rígida i classificadora.
• Cal facilitar la incorporació de nous agents educatius com un bibliotecari-documentalista, un especialista de plàstica o un administratiu que descarregui i agilitzi la burocràcia i les despeses financeres per tal de millorar el funcionament dels centres.
• L’Administració hauria de conèixer i vetllar els interessos i les expectatives dels professionals que destinen als centres per tal que s’adeqüin als projectes i necessitats que té la institució.
• Els punts anteriors garantirien - en bona part - la creació i consolidació d’un projecte educatiu definit i estable.

• Cal modificar en profunditat l’actual formació inicial del professorat introduint una sèrie de continguts adients a les necessitats reals de la nova situació del sistema educatiu a Catalunya, a partir de tres blocs: informàtica i noves tecnologies; riscos laborals i resolució de conflictes/dinàmica de grups. Això es podria fer si es comença en breu la llicenciatura en magisteri.
• Caldria incidir i vetllar per la salut laboral (estrès, afonia, etc. causes principals de les baixes entre els docents) esmerçant esforços i recursos tant a nivell de formació permanent com inicial.
• Es comparteix la necessitat de realitzar la formació permanent en el centre (preferiblement en horari laboral), amb assessoraments que ajudin a debatre i plantejar al claustre nous punts de vista i d’actuació.
• Es reclama la dignificació i revalorització de la figura docent i la constitució d’un cos únic.

Núria Llebot, Dolors Roigé, Benjamí Peña i Elvira Novell

De la dinàmica de les intervencions realitzades tant a la sessió del divendres com a la del dissabte, sobresurten 3 eixos qualitativament significatius. Segurament degut a la metodologia de treball utilitzada, el grup va acabar construint un mapa bastant globalitzador fent propostes de millora de les relacions "escola-comunitat" i alhora perspectives de millora de l'autonomia de centre i de la qualitat de l'escola pública, en "clau" comunitària.

1. ESCOLA-COMUNITAT: UNA RESPONSABILITAT COMPARTIDA A DESENVOLUPAR

Tal i com l'enquesta va posar de manifest, les intervencions mostraven un total acord en la necessitat que l'escola s'arreli, s'impliqui i coneixi l'entorn, però posant èmfasi en una major clarificació de funcions entre la pluralitat d'agents educatius presents en el territori, tenint en compte:

1. la diversitat del potencial educador de l'entorn en funció del territori;
2. la necessitat d'un equilibri per no desbordar l'escola com a centre educador
3. la necessitat de clarificar les relacions de les activitats extraescolars amb el currículum i els horaris
4. la responsabilitat compartida entre pares, mares i professors
5. la implicació plena dels municipis

L'apertura a l'entorn s’entén com a necessària i educadora en si mateixa però, alhora es manifesta una pluralitat de partida que cal tenir en compte en funció de dos variables: el territori on s'ubica el centre i l'autonomia i la disponibilitat de recursos i de temps de cada escola en concret. Sembla que l'ús educatiu d'altres institucions, depèn d'aquests dos condicionants.

• Les escoles rurals, tenen clara la seva integració plena a l'entorn, fent a la pràctica de dinamitzadors culturals de la comunitat.
• Les escoles de mitjans municipis i de certs barris urbans, en canvi, es veuen sobrecarregades de demandes de col·laboració que fan els altres agents de la comunitat (Ajuntament, Casals d'Avis, Museus, regidories de cultura, ONG's, campanyes comercials, ....).
• En canvi, les escoles de grans ciutats ubicades en barris amb teixits socials poc actius o "adormits", desitjarien una major predisposició de l'entorn a col·laborar amb l'escola per diversificar i compartir la tasca educadora, essent difícil decidir per on i com començar.

L'apertura a l'entorn força a l'escola a redefinir la tasca educadora que fa i la que poden fer la resta d'agents de l'entorn, plantejant-se noves preguntes en torn a la identitat pública de l'escola quan la situem en el context o al servei de la comunitat (on som, qui som, què fem, cóm ens interrelacionem?). L'apertura a la comunitat ha de trobar un equilibri i no ha de convertir-se en una nova font de problemes, d’incertesa i de sobretreball (no quedar-se tancat però tampoc sobrecarregar-se de funcions).

En aquesta linea, manquen criteris per resituar l'escola en l'entorn. Per alguns, la Ciutat Educadora està encallada, per altres, el professorat no se sent preparat per fer de filtre i prioritzar davant l’al·luvió de demandes de col·laboració, essent un problema a compatibilitzar amb els horaris i la programació curricular.

No obstant, s'anticipa que cal un pla d'igualtat entre l'escola i la resta d'agents, prevenint la centralitat inqüestionada de l'escola per fer un repartiment de funcions equilibrat (en contra de la jerarquització que imposa l'escola envers la resta). En aquesta línia, cal treballar per arribar progressivament a la integració d'ofertes i recursos externs amb els de l'escola, tenint en compte la diversitat de partida ja constatada i posada en comú.

Les relacions amb la comunitat també replantegen el sentit i funcionalitat de les activitats extraescolars. Tal i com manifestava l'enquesta, es torna a repetir cert dualisme separador entre allò que és "curricular" i els "complements" que el professorat veu com a "extraescolars", però que els pares no els consideren com a tals sinó igualment educadors i per tant, "escolars". Els pares recorden que certes activitats extraescolars en el passat, ara ja són curriculars (música o llengües estrangeres). Per tant, aquest no és un tema del tot clarificat, tal i com manifesten els professionals del lleure quan defensen les activitats per si mateixes (dansa, psicomotricitat, teatre, etc) davant dels mestres que tendeixen a defensar continguts curriculars a través del lleure. S'acorda aprofundir un diàleg integrador entre tots respecte aquest tema.

Els pares i les mares no són complementaris a l'escola o al professorat: són i fan escola. Això també vol dir que el professorat i les AMPA's han de canviar i evolucionar de forma mútua i entre iguals, deixant d'exercir les AMPA's el paper de "tapaforats". En aquest sentit, una postura defensada consisteix en que les activitats extraescolars no les han d'organitzar necessàriament els pares i les mares, ni s'han de deixar tan sols en mans dels professionals del lleure com un apart. La millora de la participació i de l'implicació responsable de més pares i mares s'aconsegueix també fent partíceps a tothom del Consell Escolar, clarificant i simplificant els canals d'informació i pressa de decisions que a vegades resulten aliens a molts pares i mares.

Una major i millor participació també s'aconsegueix innovant i fent evolucionar el paper de les AMPA's, augmentant els seus recursos, com per exemple assignant una persona professionalitzada i a temps complert de l'AMPA (tant per la millora de les relacions entre pares, com entre pares-escola, com entre AMPA's d'un territori). No obstant, tampoc és un tema tancat ni clarificat donat que algunes veus es manifesten contràries a la professionalització o la formació del voluntariat.

La municipalització de l'escola és un altre debat de futur pel professorat, tot i que pares i mares ja la defensen com a una política de major proximitat. Els ajuntaments s'han d'implicar en la tasca educadora, en l'articulació del teixit social i en la coordinació de recursos entre escoles, tal i com demostren ja alguns exemples destacats (com Mollet i El Prat) amb els plans municipals d'activitats extraescolars.

Per últim, la municipalització o la mateixa implicació de l'escola en l'entorn també ha de propiciar un diàleg permanent entre tots, al marge de la rotació de partits o dels canvis dels governs municipals per tal de garantir una dinàmica estable en el territori. Persisteix, doncs, la necessitat d'obrir un debat públic per clarificar les funcions dels agents educatius per tal de fer les relacions "escola-comunitat" un tot integrat que evoluciona.

La metodologia de treball va facilitar a la pràctica, que es debatessin propostes d'altres grups però, d'alguna manera, aquestes apareixen al final filtrades o pensades en "clau" comunitària. Així, l'autonomia de centre destaca com a segon eix qualitatiu de debat amb dos dimensions:

1. l'autonomia de centre de l'escola pública per liderar i dinamitzar la comunitat en termes culturals i de coneixement, i
2. la comunitat i l'escola davant la igualtat i la millora de qualitat

L'autonomia hauria de donar protagonisme actiu de tothom i propiciar un clar lideratge de l'escola pública com a dinamitzadora cultural de la comunitat. Aquestes propostes es concreten des de la perspectiva "escola-comunitat" mitjançant dos vies:

1. per una part, desenvolupant autonomia compartida i responsable articulada amb la comunitat: dinamitzant major i millor participació activa amb nous projectes i dotant a l'escola pública de més recursos (administratius, horaris, etc) perquè sigui efectiva,
2. per altre part, a nivell de funcionament intern de l'escola, mitjançant la disminució de la burocràcia (dependència, centralització, normatives "des de dalt"). L'autonomia no s’entén sense recursos, competències i plantilles, fent que arribi de debò a l'autonomia de pressupost i d'assignació de plantilles

Tot i així, aquest resulta una tema encara "inèdit", donat que la seva plasmació en la pràctica està condicionat a la clarificació de funcions ja constatada i alhora, al desplegament d'una autonomia de centre arrelada de debò a la comunitat i a la participació.

L'autonomia de centre ha de basar-se no tan sols en la comunitat com a projecte compartit, sinó també en la responsabilitat i compromís de l'escola pública davant els reptes de la igualtat i la qualitat, sense descompensar cap dels dos.

Certes intervencions alertaven en torn a la desigualtat entre escoles, més aviat, entre projectes d'escola situades en un mateix territori. Així, es destaca el problema de lideratge i d'inhibició de la comunitat educativa en escoles "devaluades" o de poc prestigi, fent implícita la "pèrdua de qualitat" amb la feblesa o "manca de projecte/comunitat" que s'hi observa fins i tot en municipis mitjans i sense grans diferències socials entre barris.

En aquest sentit, l'autonomia curricular de centre o la jornada continua i altres formes de flexibilització del temps-espai, no poden reproduir les desigualtats de partida que genera l'entorn en els nens, les famílies i el teixit social. Davant d'aquest "risc contextualista", l'escola pública no pot quedar-se enrera davant la privada (ensenyant "flauta" enlloc de "piano"), ni tampoc s'han d'agreujar les diferències entre les mateixes escoles públiques (públiques amb moltes activitats vs. públiques sense activitats extraescolars). També convé reflexionar en torn al risc de noves discriminacions que pot comportar la jornada continua com a reproductora de l’exclusió (discriminatòria contra els alumnes sense recursos). Amb la qual cosa, es retorna a la demanda de més recursos per oferir bons serveis però sense exclusions (preus prohibitius).

El dret a la qualitat ha de ser el mateix per a tothom, des de l'autonomia responsable de centre i des de una nova funció de suport directe i equilibri entre escoles que ara no juga la Inspecció. En paral·lel, també convé pensar com articular l'avaluació interna/externa de l'escola i com hi participa la comunitat en aquest procés per fer més participació, més qualitat i més igualtat. Es destaca, en últim terme, la necessitat d' equips directius competents però dinamitzant el centre entre tots per fer del projecte educatiu una realitat viva i pràctica.

Per últim, les relacions "escola-comunitat" són implantejables sense el desenvolupament de la coordinació i l'intercanvi entre escoles, fent-se propostes innovadores que contribuirien a "fer xarxa pública". La coordinació i l'intercanvi no queden limitats entre escoles sinó que també engloba la resta de serveis públics d'educació (Inspecció, Universitats, formació permanent, etc) :

a) creació de xarxes diverses d'escoles per afinitats
b) mobilitat dels mestres entre escoles amb finalitat formativa
c) intercanvi entre escoles d'infantil i primària amb Universitats i altres centres de formació inicial de mestres i educadors/es.
d) Els serveis d'Inspecció com a servei de garantia que anivelli i faciliti la qualitat de les escoles i entre les escoles.
e) Defensa d'un nou enfoc, nous continguts i millora de les pràctiques en la formació inicial dels mestres a les Universitats
f) Pluralitzar la formació permanent amb projectes de recerca-acció, reflexió i intercanvi d'experiències
g) Desenvolupar la coordinació entre AMPA's del territori

Laura Paradell, Francesc Imbernon, Xavier Riu i Xavier Martínez