Moderadors: Albert Rigol i Laura Muñoz

1. El conjunt de les experiències ressalta el paper protagonista que ha de tenir l’alumnat en la tasca docent, des de la seva participació en la configuració del currículum a la seva implicació en el conjunt del procés educatiu, com per exemple: organització, metodologia, pas a l’ESO.
2. Les experiències presentades ressalten també la gran creativitat i el dinamisme del professorat i les escoles quan posen per davant la seva implicació professional per sobre de les normes administratives. Per això totes elles superen el marc d’allò establert per l’administració, i ens porta a plantejar-nos la necessitat de ser clars i combatius al respecte.
3. Totes les experiències ressalten el paper del treball en equip per sobre de les decisions jerarquitzades del centre. Es manifesta doncs en totes elles la superioritat de les estructures cooperatives per sobre de les piramidals.
4. Algunes experiències incidien més directament en aspectes metodològics, i es voldria ressaltar la possibilitat d’organitzar el currículum a partir de situacions i activitats que tinguessin més presents la cultura i el context de l’alumne.
5. Es ressalta que la utilització dels recursos (informàtica, biblioteca, ) ha d’anar lligada amb noves metodologies de treball, i s’han d’implicar en el conjunt de les decisions del Projecte Educatiu del Centre.

Moderadors: Rosa Elena Codina, Ricard Aymerich

1. Cal dir que l’exposició de les experiències presentades en aquest bloc, no han generat un fort debat sinó que han cridat l’atenció per ser algunes d’elles, molt peculiars i específiques d’algun centre en concret i que feien preveure moltes dificultats quan els assistents/tes intentaven "situar-les" en els seus propis centres.
2. Una d’elles era la música a l’escola. El punt important de discussió era si les famílies havien de pagar una quantitat estipulada per activitats extres de qualitat ( música, plàstica, teatres…) tal com es feia en aquesta escola, tenint en compte que correspon al Departament d’Ensenyament fer-se càrrec de totes aquestes activitats que haurien d’estar englobades dins l’oferta de l’E. Públic.
3. Es veia important implicar a tota la comunitat educativa per a la consecució de les fites importants i que impliquen un sobre esforç en tots els àmbits: Ajuntament, AMPAs, claustres.
4. Reflexar-ho i emmarcar-ho dins el PE i en el PEC.
5. S’ha demanat que l’Administració aculli i potencií els projectes innovadors i diferents.
6. Es destaca la importància de la presència de mestres especialistes d’Ed. Visual i Plàstica per tal de donar un impuls a aquesta àrea en els centres 3-12. Aquesta és una demanda que ja es feia en l’anterior Sistema Educatiu i que no va ser recollida amb la Reforma.
7. S’ha constatat que en els centres on hi ha mestres ben qualificats per treballar en les àrees relacionades amb el món de l’art, el claustre s’implica millor i la presencia d’aquells, actuant com a revulsiu per posar en funcionament projectes que involucren a tot el centre, gran o petit.
8. Experiències de caire més global que s’han presentat, que inclouen la planificació de diferents tècniques i àrees d’expressió (dramàtica, musical, plàstica, corporal,…) i que demanen una gran coordinació en el muntatge organitzatiu, funcionen bé perquè és assumida com a pròpia per tota la comunitat educativa d’un centre, i el darrera hi ha l’entusiasme d’un claustre de mestres. Aquestes iniciatives demanen una resposta flexible, i adaptada a la idiosincràsia de cada centre, per part de les diferents administracions.

Moderadors: Teresa Guillaumes i Mercè Garces

Moderadors: Montserrat Fons i Jordi Martí

Es van presentar 4 experiències relacionades amb l'ensenyament de la llengua. El grup va acordar d'encetar el debat després de cada presentació i això va fer que la discussió es centres més en l'experiència presentada que no en el possible lligam amb els temes de les sessions del matí. Tot i això, al final de cada debat vam intentar extreure allò de general o innovador que l'experiència presentava i que resumim a continuació.

1. Sembla que a través d'algunes experiències (Llenguajoc) es pot ajudar a modificar certes imatges del què i el com es treballa a l'escola la llengua. Imatges que tenen els alumnes, els mestres i els pares. En l'experiència els professors especialistes s'encarregaven de portar a terme els tallers amb la qual cosa també es modificava la imatge del mestre especialista. Alhora es treballa interdisciplinàriament i interrelacionant mestres de diverses Àrees. L'activitat feia participar a tota l'escola, inclosos els pares.
   
2. Es van presentar dues experiències amb una base teòrica forta (lectoescriptura a parvulari i teatre a l'escola). En el primer cas va aparèixer el debat de si al parvulari no s'estaven fent massa coses i s'oblidaven aspectes observacionals, afectius, etc. que temps enrere tenien més importància.

En el segon cas es tractava de treballar (a tots els nivells de l'escola) el teatre i tot el que implica. Es va fer notar que l'experiència es basava en desenvolupar en els alumnes la capacitat d'anticipar l'acció, la qual cosa era aprofitada en altres Àrees i en el treball a l'aula fora del projecte del teatre. Es va introduir, per tant, un exemple de coherència metodològica en el treball en diverses Àrees.

3. L'experiència d'anglès ens va introduir, com a més destacable, la possibilitat d'aprofitar els alumnes de pràctiques per a portar a terme innovacions o petites investigacions a l'escola.

Moderador: Antoni Poch

1. Cal exigir a l’Administració que vetlli per la qualitat de l’ensenyament públic, per donar respostes a les necessitats socials i educatives que existeixen, sobretot a nivell de plantilles i de fer pinya.
2. Cal no abandonar gens ni mica un esperit reivindicatiu però, paral·lelament, donar resposta a les necessitats de la realitat en la qual treballem i intentar de treballar a gust i amb ganes.
3. Cal afavorir el treball col·lectiu de tota la comunitat educativa i l’acció coordinada per la pressió de cara a l’Administració.
4. Les Jornades són un marc de reflexió, de discussió dels temes educatius.
5. Les Experiències presentades tenen en comú que transgredeixen la normativa i es fan malgrat de la pròpia Administració. Cal que aquesta prengui la iniciativa i participi i promogui la innovació educativa i la millora de la qualitat.

• Les moderadores hem agraït la participació de tothom.
• Aconsellem que les escoles al·ludides, demanin també la paraula.
• Es fa veure al centre de l’Experiència 27 que els especialistes haurien d’estar legalment contractats: horari lectiu, personal de fora,… pot tenir molts riscos.
• Dos nexes d’unió de les diverses experiències:
• Algunes són prohibides i, si són exitoses, enviades a explicar: punt a reflexionar.
• Moltes de les Experiències i problemes que volen solucionar van dirigides a resoldre el problema de l’ens, que no és gratuït. Això crea estrès de les famílies. Cal enfocar amb maduresa aquestes necessitats.
• A banda de la no contractació i riscos: en inferioritat de condicions respecte els altres treballadors. Com es viu des del punt de vista dels altres treballadors.
• De vegades cal prendre riscos, i veure els impediments no ens ajudarà a avançar: substitut d’un dia, monitor de colònies, de sortides,… es paguen per part de la direcció (5000* dia). Ara a través de l’APA o empresa de serveis.
• Hem d’anar tendint a anar aixoplugats per la normativa. L’APA contracta tothom "de fora".
• Demanar com es conjuga la carpeta verda, el PCC… amb tot el treball d’innovació pedagògica, dient-li a l’Administració que fins aquí hem pogut fer.
• A l’Experiència 27, els pares van buscant, malgrat tot el muntatge, activitats després de les cinc.
• A part del tema de la responsabilitat civil, cal que tot treballador tingui contracte i estigui assegurat. De vegades hi ha escoles públiques que són més cares que altres escoles privades. Són iniciatives positives, engrescadores, aire nou, però no serà que estem privatitzant l’ens públic.
• La normativa no coincideix amb els objectius que tenim plantejats. Hem de saltar-nos la normativa si és en benefici de l’alumnat. L’Administració això ho ha d’entendre, perquè són propostes pedagògiques interessants. Si ens saltem la normativa en benefici particular, llavors sí que tindran raó.
• L’escola de l’Experiència 27 respon: la situació no és còmoda. Tenen clar que els "retrets" positius que se’ls han fet són un repte important. Van a buscar especialistes de debò, gent professional. Agafen gent que treballa en escoles de música o en tallers de plàstica i els porten a l’escola. Actualment, amb la gran modalitat contractual, es poden fer aquests contractes, però també es troben amb gent que no ho volen.
• Experiència 26. La mare que va fer "d’administrativa" era una mare de l’APA. Cobrava per sota dels preus. Actualment està per sobre del doble del salari mínim, però sense assegurar. Els més contraris a contractar, els pares sindicalistes a les seves empreses. A la junta de l’AMPA li fa por de "contractar": s’ha de trobar una fórmula que satisfaci totes les parts. Enguany el monitoratge de les activitats extraescolars ha estat contractat per l’ajuntament. La guarderia al matí va ser fruit d’un problema inicial de dues famílies que volien compartir cangur. L’escola acaba a les 16:30, les activitats extraescolars comencen a les 16:45. Aquell quart d’hora és de responsabilitat de la família.
• Es parla de la privatització de l’escola, però les empreses, els moritoratges han nascut de necessitats dels mestres i de pares. Hi ha pares que no s’ho poden pagar, però n’hi ha que sí i, si ho fem en el marc del centre, se’n pot beneficiar més gent.
• Privatitzem l’escola pública o fem pública l’escola privada perquè l’estem pagant tots. El que volem és una escola pública de qualitat i de franc, però a banda i, paral·lelament a la lluita que es faci enfront el Departament, hem de donar solucions a aquestes necessitats immediates.
• A nivell reivindicatiu no hem de perdre el nord. S’ha d’exigir al Departament que les experiències interessants s’aprofitin i es vehiculin per tal d’afavorir la qualitat de l’ensenyament que volem. Aquestes experiències són molt importants i engrescadores, però no hem de perdre de vista de resoldre nosaltres mateixos els problemes de l’Administració. Potser caldria fer mesures de pressió. Definir què cal per a una escola de qualitat. Cal reemprendre l’esperit reivindicatiu.
• Hauríem d’aprendre que s’ha d’exigir: si ells no responen a les nostres demandes, nosaltres també. L’escola rural ha de donar més hores d’atenció a l’alumnat perquè els és molt més difícil l’accés a altres ambients formatius. El tema de la carpeta verda, es proposa de fer-la per colors; cal ser transgressor. Hi ha un cert desencís, apalancament per part dels docents,… hem tingut guanys, però cal que els mestres ens hi impliquem més i vetllem més pels nostres centres.
• Activitats extraescolar: cal que estiguin aprovades, però amb el suport de l’Administració, no haurien de ser competència exclusiva dels equips directius. Potser podem tenir pressió per part de la iniciativa privada. El que cal és rendibilitzar el centre, les seves instal·lacions, per tal de cobrir les necessitats de la nostra realitat, però això ho hauria de fer l’Administració.
• Els centres estan massa tancats en sí mateixos. Les jornades són eina de reflexió, les beques es retallen, de monitors de menjador pagats n’hi havia, ara no. Hem sofert un procés de privatització que no hem sabut aturar. Cal que les necessitats socials siguin responsabilitat de l’Administració: ella no s’hi implica perquè nosaltres ja els resolem. La diversitat d’alumnat cada cop és menys, i no ens hi hem de conformar.
• Cal tenir clar que els consells escolar han avançat, sense el suport de l’Administració perquè han estat conscients que això o allò calia fer-ho pel bé de la canalla. Cal aglutinar les necessitats i els esforços de tothom qui té el mateix problema. Cal que els mestres aglutinem tots els esforços.
• Cada centre té una realitat de la qual cal partir. Cal que els mestres tinguin ganes de treballar al centre. Cal reivindicar sense deixar de treballar a gust.
• Cal afavorir el treball col·lectiu de tota la comunitat educativa.
• En lloc d’anar i fer pinya, en un fals cooperativisme, cal anar tots coordinats per fer pressió.
• Conflicte puntual d’una escola. L’AMPA primer l’Ajuntament després paguen el de música que havia de solucionar el Departament. Al final tots tres enrabiats, aconsegueixen el que volen.