El territori, tenint en compte la seva diversitat de potencial educador, és l'espai on és possible el compromís i la coordinació de recursos.

L’escola està inserida en una societat complexa i en canvi permanent, amb necessitats noves, amb demanda de serveis diversos i plurals i rebent les influències del mon que l’envolta: culturals, polítics, econòmics, ..., i per tant ha de ser permeable a aquests canvis i al seu entorn, assumint que cal, en molts casos, evidenciar les contradiccions que es produeixen entre l’escola i l’entorn on viu l’alumnat i que incideix directament en ells.

Per aconseguir un dels objectius fonamentals de l’educació que és la igualtat social, calen uns PLANS INTEGRALS que sobrepassen el propi sistema educatiu .

És necessari començar a coordinar els projectes entre les diferents escoles d'un territori i l'establiment de xarxes de cooperació (escoles, AMPA's, associacions...). La Xarxa d’Escoles ha de permetre compartir problemes i solucions.

Les relacions "escola-comunitat" són un tot integrat que evoluciona.

Les relacions escola-comunitat són implantejables sense el desenvolupament de la coordinació i l'intercanvi entre escoles, fent-se propostes innovadores que contribuirien a fer xarxa pública. La coordinació i l'intercanvi no queden limitats entre escoles sinó que també engloba la resta de serveis públics d'educació (Inspecció, Universitats, formació permanent, etc.) :

• creació de xarxes diverses d'escoles per afinitats
• mobilitat dels mestres entre escoles amb finalitat formativa
• intercanvi entre escoles d'infantil i primària amb Universitats i altres centres de formació inicial de mestres i educadors/es.
• Diversificar la formació permanent amb projectes de recerca-acció, reflexió i intercanvi d'experiències
• Desenvolupar la coordinació entre AMPA's del territori

Les relacions amb la comunitat també replantegen el sentit i funcionalitat de les activitats extraescolars, fent necessari la seva clarificació amb el currículum i els horaris. Les activitats extraescolars no les han d'organitzar necessàriament els pares i les mares, ni s'han de deixar tan sols en mans dels professionals del lleure.

Cal treballar per arribar progressivament a la integració d'ofertes i recursos externs amb els de l'escola, tenint en compte la diversitat de partida

Les escoles públiques 3-12 constitueixen un agent dinamitzador cultural de la comunitat. L'apertura a l'entorn significa que l'escola s'arrela, s'implica i coneix l'entorn, el que porta a l'escola a definir la tasca educadora que fa i la que pot fer amb la resta d'agents de l'entorn.

S'han d'establir itineraris per a tots els nens i nenes des del moment de la seva matriculació amb una matrícula única i respectant la zona.

Els centres educatius 3-12 han d'estar coordinats internament i externament amb les escoles bressol i els centres de secundària. El pas de primària a secundària pot ser enriquidor si es garanteix una connexió real entre les dues etapes.

Els pares i les mares no són complementaris a l'escola o al professorat: són i fan escola.

El funcionament del Consell Escolar, ha de clarificar i simplificar els canals d'informació i pressa de decisions per que facilitin la participació de pares i mares.

Les competències educatives s'han de descentralitzar a les organitzacions municipals (Ajuntaments, Consells Comarcals,...), potenciant els Consells Escolars Municipals i aprofundint en la coordinació de serveis que incideixen el àmbit escolar.

S'han de delimitar les àrees territorials de les escoles en funció de les necessitats d’aquestes (poblacions, ciutats, barris, comarques, etc.

Els ajuntaments s'han d'implicar en la tasca educadora, en l'articulació del teixit social, ena coordinació de recursos entre escoles i en propiciar un diàleg permanent entre tots.

L'autonomia de l'escola pública dóna protagonisme a tothom, és una eina per liderar i dinamitzar la comunitat en termes culturals i de coneixement.

Un marc de major autonomia facilitaria el treball per la igualtat i per la millora de la qualitat.

Les escoles han de tenir una actitud de fer servir al màxim l’autonomia de què es disposa.

L'autonomia implica també responsabilitat i compromís per part del professorat i del conjunt de l'escola pública davant els reptes de la igualtat i la qualitat.

• Dinamitzant i estimulant els projectes i afavorint una millor participació activa
• Dotant a l'escola pública de més recursos (administratius, horaris, etc) perquè sigui efectiva,
• Disminuint la burocràcia (dependència, centralització, normatives "des de dalt").

L'autonomia necessita d'una supervisió com a garantia d’un bon ús .L'avaluació interna s'ha de fer d’acord amb els objectius del projecte educatiu dels centres

L'autonomia de les escoles ha de ser objecte d'un debat en profunditat per tal d'analitzar-ne les potencialitats i les dificultats.

L'autonomia ha d'afavorir els projectes d'escola lligats a la comunitat, el lideratge de la comunitat educativa, i l'augment de la qualitat de totes les escoles públiques.

Si es produeixen diferències en la concreció d'aquesta autonomia (de recursos, de personal, de serveis, de projectes), cal establir mesures que afavoreixin les escoles més desafavorides, sense limitar el progrés de les altres.

El dret a la qualitat ha de ser el mateix per a tothom, des de l'autonomia responsable de centre.

El currículum s'ha d'organitzar de manera que respongui a cada una de les realitats segons el tipus d'alumnat, lloc on està ubicat el centre i el moment educatiu.

Aquesta organització autònoma ha de facilitar modificacions en relació a

• l'actual divisió per àrees
• l'estructura horària .
• l'organització de l'alumnat
• confeccionar els materials curriculars

per tal de millorar la qualitat educativa de totes les escoles.

Les escoles han de poder intervenir en la configuració de les plantilles (definint el personal que necessita, nous especialistes, mestres o auxiliars, etc.)i dels pressupostos per tal que responguin als projectes i necessitats de cada centre. Els mecanismes d’adscripció dels mestres als centres han de tenir en compte els Projectes Educatius.

Les escoles han de tenir autonomia per a organitzar els recursos humans i econòmics segons les seves prioritats i hauria de permetre aspectes com : la mobilitat , la coordinació pedagògica pràctica a partir dels projectes educatius de cada centre, potenciar el paper dels coordinadors de cicle i caps d'estudi.

Les escoles de primària necessiten de forma immediata personal administratiu

L'autonomia de gestió i organitzativa ha de permetre a cada escola buscar els models que responguin d'una manera més efectiva les necessitats del propi projecte educatiu. Aquesta autonomia ha de poder abastar tots els temes referits a la gestió.

Aquesta autonomia de gestió ha de tenir en compte:

• Aconseguir la implicació personal i professional de tothom. Tothom ha de poder fer tasques de gestió. Cal facilitar la formació per a la gestió contextualitzada a l’escola.
• Equips directius competents que dinamitzin el centre entre tots per fer del projecte educatiu una realitat viva i pràctica.
• La implicació de pares i mares i alumnat en la gestió dels centres donant sentit als Consells Escolars.
• La coordinació horitzontal i vertical
• Integrar els mestres especialistes perquè treballin en equip amb la resta de professorat i no aïlladament. Fer un esforç per canviar els antics esquemes de possessió del tutor/a sobre els seus alumnes, i crear un clima de cooperació entre tots els mestres que intervenen en el grup.

L’Administració ha d'augmentar i reorientar els recursos (humans, materials i funcionals), de manera que els centres puguin definir-los en funció dels seus projectes. S'han de reduir les normatives que afecten les escoles 3-12.

Un primera mesura seria la conversió de la formació inicial en llicenciatura. També es veu la necessitat d'introduir alguns continguts d'acord amb les necessitats actuals de la nova situació del sistema educatiu a Catalunya (informàtica, salut laboral, resolució de conflictes/dinàmica de grups,...), així com una millora dels períodes de pràctiques.

La formació permanent, tot i no ser obligatòria, es considera un punt important de la feina dels mestres. Demanem que aquesta formació es pugui realitzar dins dels centres, en horari laboral, amb assessoraments que ajudin a debatre i plantejar nous punts de vista i d’actuació al claustre de l’escola. Les Universitats han de col.laborar amb les propostes que les escoles plantegin.

Les escoles tenen un bagatge important d'experiències que cal potenciar. La recerca que es fa en els nostres centres i les experiències educatives que s'hi realitzen són un bon punt de partida per aquesta formació permanent que s’ha d’entendre de forma plural i utilitzar-la per portar a terme projectes d'innovació i d'intercanvi amb altres escoles.

La disminució de l'horari lectiu i l'augment de les hores de coordinació pot ajudar a desenvolupar aquestes actuacions de recerca i formació permanent.

El Projecte Educatiu del Centre i l’autonomia del centre ha de comptar amb el compromís dels mestres. S’han de buscar fórmules perquè les escoles participin en l’elecció dels seus mestres a partir del Projecte Educatiu de Centre.

El treball en equip és un aspecte clau per a la millora de la qualitat de les nostres escoles. Per tal de potenciar-lo calen mesures de diferent tipus, com per exemple, revisar alguns models de funcionament del tutor/a sobre els seus alumnes i crear un clima de cooperació entre tots els mestres que intervenen amb un grup d'alumnes. D’aquesta manera els especialistes s’integraran més en la pròpia escola. La coordinació entre els diversos cicles també és un aspecte que cal treballar.

Els mestres hem de participar al màxim en els òrgans de decisió de l’escola i hem de col·laborar amb els pares buscant punts de treball en comú.